Monterrey. Futbol i violència
El passeig Morelos del centre de Monterrey bull d'activitat. És diumenge a la tarda i tot està obert. Botigues, restaurants, centres comercials... A molts, una televisió ben alta alerta que aquella tarda juguen Tigres contra Guadalajara. Tot i que la majoria de mexicans segueixen lligues europees, el futbol nacional també té molts seguidors. Sobretot a Monterrey, on Tigres i Rayados es juguen l'hegemonia permanent de l'imaginari col·lectiu de la ciutat. Morelos, i tota la Macroplaza que va des del palau del govern fins a la catedral, està tenyit de vianants que llueixen el groc-i-blau de Tigres o el blanc-i-blau marí de Rayados, equip que, per cert, estrenarà aviat un estadi nou de trinca.
Tot sembla tranquil, sobretot perquè no es percep violència visual entre aquells qui llueixen colors oposats. Fins i tot es mesclen amistosament entre els grups d'espectadors que a peu de carrer aplaudeixen els clowns, que no dubten mai a posar alguna broma futbolera en el seu repertori. De totes maneres, no tot són flors i violes. Mèxic és un país que fa anys que lluita contra la violència organitzada i que, en línies generals, el ciutadà està acostumat a conviure amb la por. Monterrey està farcit, de fet, de furgonetes de la Fuerza Civil, metralladora calada i amb armilles antibales. Els recepcionistes d'hotels no aconsellen agafar els taxis verds i blancs que corren pels carrers, “ja que hi ha molts assassinats que s'han comés disparant des dels taxis”, em deien a l'hotel Camino Real.
Vaig conèixer l'Alfonso Martínez anant cap a l'aeroport. Era un dels xofers oficials de l'hotel. Viu en una família a cavall de Monterrey i la ciutat fronterera de McAllen, a Texas. “Jo prefereixo viure a Mèxic, els meus familiars als Estats Units estan en una gàbia, tot i que sigui d'or”, em deia. Però, afegia que “aquí la corrupció és a tot arreu, també n'hi ha en el futbol”. Resulta, segons ell, que “quan a Monterrey juguen Tigres contra Rayados les autoritats el declaren partit de màxim risc i, per evitar morts, moltes vegades parlen amb els clubs perquè pactin un empat”. “Pensa –afegia– que abans del partit el negoci ja el tenen fet, n'han venut els drets audiovisuals i les entrades, i no els surt a compte que al final hi hagi violència.”
Corrupció enquistada, també en l'esport.