Més que un club
Ja ho saben vostès: Carmen Martínez Ayuso és una dona de Vallecas que, cinquanta anys després de viure en el seu piset, va ser desnonada divendres. La senyora Martínez Ayuso, amb una pensió de 600 euros, havia avalat un préstec de 40.000 euros del seu fill a un prestador.
Greu error, és cert. Però crec que no un error suficient perquè el prestador es quede un pis valorat en 160.000 euros gràcies al fet que l'Estat ha enviat la policia a fer fora la senyora de sa casa sense voler ni entrar a negociar amb ella.
Unes fotos emocionants d'Andrés Kudacki, fotògraf d'Associated Press, van fer ahir la volta al món. S'hi veia la senyora Martínez Ayuso plorant desesperada mentre a fora al carrer centenars de persones lluitaven contra la policia intentant impedir el desallotjament. No ho van poder impedir.
Això passava divendres, i ahir dissabte l'entrenador del Rayo Vallecano, Paco Jémez, anunciava en la conferència de premsa de l'equip que els jugadors i el club havien decidit ajudar la senyora Martínez Ayuso pagant-li un lloguer per a tota la vida en un altre pis. La raó? És de Vallecas.
La solució a aquest cas no hauria d'haver arribat dels jugadors, això és evident. L'Estat espanyol hauria d'haver impedit que s'arribés a una situació com aquesta. Però la reacció del Rayo Vallecano és una mostra de dignitat que cal valorar i aplaudir.
A l'hora d'explicar el gest van dir que la senyora Carmen Martínez Ayuso és del barri –“és una dels nostres”– i que igual que els veïns de Vallecas han ajudat el club quan ho passava malament, ara a ells els toca ajudar. Així de simple.
El Rayo és més que un club.