Per norma gene­ral, quan més es parla de l'Espa­nyol és quan les coses no aca­ben de fun­ci­o­nar. Ara mateix, acabo d'escol­tar que és un equip amb qui tot­hom, fins i tot els àrbi­tres, s'hi atre­vei­xen. Que nor­mal­ment es mos­tra com un con­junt vul­ne­ra­ble, exces­si­va­ment fràgil. I, és clar, sen­tint comen­ta­ris sem­blants es fan números i sur­ten les estadísti­ques que sur­ten. Que si fa tants par­tits que no es gua­nya, que si fa qui sap quants mesos que no es venç a camp con­trari, que si falta con­tundència al dar­rere o defi­nició al davant... La cançó de tan­tes vega­des, la cançó de quasi sem­pre. També sento qui diu, sense que n'hàgim par­lat, que l'avan­tatge de l'Espa­nyol és que cada tem­po­rada té tres o qua­tre equips poten­ci­al­ment infe­ri­ors, per la qual cosa el des­cens és prou impro­ba­ble. Sí, és un argu­ment que l'he uti­lit­zat més d'una vegada en aquesta columna perquè crec sin­ce­ra­ment que és la pura rea­li­tat. Ja fa anys que s'està en aquest tes­si­tura. La cons­trucció del nou estadi, amb la incor­po­ració de nous socis, sem­blava que seria la poció màgica, però ara no sé si estem millor o pit­jor. En el fut­bol, com en una soci­e­tat en crisi, només aguan­ten els forts. I si a sobre les ins­ti­tu­ci­ons espor­ti­ves, a part de ser sos­pi­to­ses, són ine­fi­ci­ents i inútils i no fan res per redis­tri­buir amb més raci­o­na­li­tat de futur el que genera el fut­bol, mala­ment rai. Per això con­si­dero que és absurd, i em nego a par­ti­ci­par-hi, ence­tar dis­cus­si­ons a l'entorn de l'entre­na­dor o del joc de l'equip. Que no, que no és això! I seria un error, i dels gros­sos, que el pre­si­dent o la direc­tiva cai­gues­sin en l'error de qüesti­o­nar o pen­sar a subs­ti­tuir Ser­gio González. No seria una solució espor­tiva i sí un pro­blema econòmic més. Tam­poc sé fins a quin punt aquesta mala maror es pot rela­ci­o­nar direc­ta­ment o indi­rec­ta­ment amb el rumors que cor­ren a l'entorn d'una pos­si­ble dimissió del pre­si­dent, Joan Collet. Entenc que s'ho plan­tegi, però no pas per la qüestió espor­tiva. Veu­rem què passa.