Bartomeu, el president de pas
la voluntat legítima
de la majoria
La legitimitat el·líptica regalada per les masses silencioses sol tenir una relació minsa amb el que és legítimament explícit o sigui, el que resta emparat per una llei. Aquesta paradoxa entre el món tangible de les normes i el llim abstracte de les sensacions grupals és el que no ha controlat mai el bo d'en Bartomeu, l'home del gest afable i la mirada tendra, que a pesar del seu anhel de retrobar l'hegemonia futbolística a Europa, no es pot espolsar l'espectre de ser el pont entre una etapa acabada i una altra que, pel simple fet de ser nova, té un factor engrescador que ell no pot donar. Rosell no va saber llegir entre línies la compatibilitat entre la seva victòria i l'agraïment cap a Laporta, i ara, Bartomeu, el president a qui no es pot rebatre la seva legitimitat amb arguments que no defugin del món subjectiu de les sensacions, no ha sabut controlar el component emocional d'una part de l'afició que el tolerarà sempre que els resultats trampegin una revolta a galeres.
Així doncs, la via per desentrellar aquest núvol de sospita, que un no pot fer desaparèixer amb l'estratègia rajoyiana de negar l'evidència tot esperant que la redundància de la negació acabi permutant la realitat, és convocar eleccions i no amagar-se darrere l'escut d'una norma que no pren el pols anímic dels aficionats. Tot plegat consisteix a fer l'esforç d'entendre que sovint la història no ens ha reservat el paper de protagonista desitjat, el del que mata el drac i s'allita amb la princesa en un areny embolcallat amb pètals de rosa, i que sovint, hem de sacrificar-nos en nom de la voluntat legítima de la majoria, sobretot perquè si aquest desig de la massa t'acaba portant de nou a representar-la o no, la teva grandesa com a persona acaba superant la mateixa figura del president. Però tot s'ha de dir, Bartomeu té raó objectiva quan defensa que es va votar un equip de treball. Ara bé, també ha de ser conscient que les decisions que prengui amb aquesta pretesa legitimitat el poden dur al terreny satíric dels que un dia van tenir somnis de grandesa i es van quedar palplantats a la sortida.