A prop de la redacció de VilaWeb a Barcelona és força habitual veure grups de joves jugant al criquet. La meua ignorància sobre aquest esport és gairebé total però l'altre dia vaig notar que passava alguna cosa. Recolzats en una paret hi havia tot de bats i un número 63. Vaig preguntar què significava i em van explicar que el món d'aquest esport ha quedat destrossat aquesta setmana per la mort d'un jugador, en un terrible accident.

Va ser durant un partit normal, quan Sean Abbott va llançar la pilota, que havia de retornar Philip Hughes. Tots dos eren joves promeses de la selecció australiana de criquet i pel que entenc bons amics. El cas és que la pilota va colpejar el cap de Hughes, malgrat la protecció que usen en aquest esport i d'una manera que els metges després descriurien com “extraordinàriament fortuïta”. De resultes del cop Hughes va morir hores després.

Els joves jugadors barcelonins em van explicar que això no havia passat mai i que el criquet mundial estava de dol. S'havien suspès partits arreu del món i algú havia decidit llançar una campanya global consistent a enviar fotos de bats de criquet recolzats contra les parets en homenatge als dos jugadors.

I això és el que em va sorprendre més. Tothom tenia clara la solidaritat cap a la família de Hughes però també amb el jugador que havia llançat la pilota. “Ell s'ho estarà passant molt mal i cal que tothom li deixe clar que no és culpable de res. Va ser un accident de joc i no podem deixar que Abbott s'enfonse.” Em van explicar que fins i tot la família de Hughes s'havia reunit amb Abbott i l'havia acompanyat.

I aleshores jo que ho ignore tot sobre el criquet de sobte vaig pensar que potser sí que aquest joc cal seguir-lo de prop, si té seguidors i jugadors amb la qualitat humana d'aquests.