“Merei­xe­dor, més que mai, de la Pilota d'Or.” Així acaba la pin­to­resca noteta que la penya dels Padrós va eme­tre con­tra les decla­ra­ci­ons de Mic­hel Pla­tini, en les quals el pre­si­dent de la UEFA es des­mar­cava de l'onada emba­fa­dora i xarona que bufa des de les ter­res del sud i empas­tifa tot Europa. I això que, ofi­ci­ant de fidel major­dom, el francès els havia mun­tat aque­lla lamen­ta­ble fes­teta a Mònaco amb motiu de la gala de la UEFA. Ho recor­den?

Qui, arri­bats a aquest punt, encara dubti que el senyor Pérez ho té ben lli­gat perquè el seu nen mimat torni a gua­nyar aquesta comèdia de
la Pilota d'Or, empata en can­di­desa amb els que –en clau de procés–, cre­uen de bona fe en la faula de la ter­cera via. En qual­se­vol cas, és des­co­mu­nal la capa­ci­tat que tenen a Madrid per embru­tar una can­di­da­tura objec­ti­va­ment potent com la de Cris­ti­ano amb reci­tals de fat­xen­de­ria i exces­sos ver­bals com, per exem­ple, els del tal Pepe, que va resu­mir el sen­ti­ment de l'host blanca i tot allò que abraça en unes decla­ra­ci­ons al mitjà por­tuguès A Bola, en què deia tex­tu­al­ment: “Qual­se­vol juga­dor que rebi el tro­feu que no sigui ell, només podrà sen­tir ver­go­nya d'enfron­tar-se amb el que Cris­ti­ano Ronaldo ha estat fent [...] Seria real­ment un escàndol i una ver­go­nya que no li dones­sin la Pilota d'Or...” Quina prosa! Quin poeta!

D'altra banda, és obvi que Cris­ti­ano i el Madrid casen com la gine­bra i la tònica. Encan­tat d'haver-se cone­gut, l'indi­vidu és capaç de mar­car un gol de penal intrans­cen­dent al camp del modestíssim Eibar i cele­brar-lo com una vedet, o de pre­sen­tar-se a l'entre­na­ment amb un Rolls-Royce... Qui gosa anar a entre­nar-se amb un Rolls-Royce? Si han vist la peli d'ani­mació de l'argentí Cam­pa­ne­lla, Mete­gol –que no és la millor que ha fet, sigui dit de pas­sada–, em jugo un pèsol amb tots vostès que el per­so­natge antipàtic, un crac del fut­bol que només s'estima a si mateix, els va fer pen­sar ine­vi­ta­ble­ment en ell. Són cla­va­dets.

En defi­ni­tiva, que amb tanta fan­far­ro­nada han acon­se­guit l'efecte abso­lu­ta­ment con­trari, i fins i tot Pla­tini ha gosat con­tra­dir l'amo i apos­tar per la can­di­da­tura “d'algun campió del món”. També Johan Cruyff abona la tesi, i també sense con­cre­tar cap nom: “La dona­ria a algun ale­many”, va dir. En rigor: la inde­fi­nició des­co­breix que, efec­ti­va­ment, cap fut­bo­lista de la mannsc­haft té prou dimensió indi­vi­dual per aspi­rar al cep­tre.

Així, entre l'engo­mi­nat de l'Algarve i la inde­fi­nició germànica, apa­reix Messi. Què carall! Ja està bé la comèdia! En el seu pit­jor any –obser­vin el matís–, Leo ha batut dos records mítics, va por­tar la seva selecció a la final del mun­dial del Bra­sil (on Cris­ti­ano no es va pre­sen­tar) i ha mar­cat gai­rebé els matei­xos gols que el por­tuguès... I, a més, és el millor. Pesi a qui pesi. Au va, home! Que si en cada par­tit Messi no vola de la Terra fins a Mart tres vega­des, sem­bla que no hagi fet res. El seu pro­blema és que com­pe­teix con­tra la seva versió extra­ter­re­nal. I ja seria hora que les veus auto­rit­za­des del Barça recla­mes­sin als qua­tre vents que la pilo­teta dels nas­sos ha de ser per a Leo. I, de pas­sada, com­pen­sem tanta xer­ra­meca insu­por­ta­ble que ens puja d'allà baix.

I, per cert, algú es pot pren­dre seri­o­sa­ment una xar­lo­tada com aquesta, que exclou Luis Suárez, que va sig­nar una cam­pa­nya per emmar­car amb Bota d'Or inclosa, de la relació dels nomi­nats i amb el senyor Pérez for­mant part del jurat? No és or, és fang.