Violència

S'hau­ria d'aca­bar. O ja s'hau­ria d'haver aca­bat. Ens hauríem d'estal­viar qual­se­vol risc si pen­sem a anar a veure un espec­ta­cle espor­tiu. Un fet sen­zill i quo­tidià. I no és pos­si­ble. Ni ara ni fa uns anys. Ara en tor­nem a par­lar després dels inci­dents de Madrid entre segui­dors, si es pot dir així, de l'Atlético i el Dépor. Uns enfron­ta­ments entre vio­lents, pot­ser és més encer­tat que no pas segui­dors, pro­gra­mats a través de les xar­xes soci­als que tenen com a excusa el fut­bol. Aquesta tro­bada va gene­rar una bata­lla cam­pal vol­guda enmig de la ciu­tat i amb una per­sona morta, com si res. Tau­les i cadi­res van volar amb volun­tat de fer mal i sense cap sen­tit. Agres­si­ons pro­gra­ma­des unes set­ma­nes abans amb bufan­des al coll amb els colors d'uns clubs que no hi tenen res a veure i que hau­rien de tallar de soca-rel la presència dels vio­lents a les seves gra­des. És habi­tual que els clubs s'espol­sin res­pon­sa­bi­li­tats d'esde­ve­ni­ments vio­lents que pas­sen fora de les seves ins­tal·laci­ons. Durant anys s'han gene­rat com­pli­ci­tats mal ente­ses entre els vio­lents i les jun­tes direc­ti­ves dels clubs que els veien i els tenien com a guar­di­ans fidels d'uns valors interes­sats i equi­vo­cats per enfron­tar-se amb qual­se­vol per demos­trar una força inne­cessària i ate­mo­rir més d'un per acon­se­guir un tracte de favor del club. Entra­des rega­la­des per anar al fut­bol i des­plaçaments a bon preu per fer cos­tat al seu equip o per fer por esta­ven en l'ordre del dia per a per­so­nat­ges poc reco­ma­na­bles.

Amb acti­tuds com la de l'entre­na­dor l'holandès Guus Hid­dink, que va recla­mar als anys noranta la reti­rada d'una esvàstica d'un estadi, o la decisió con­tun­dent de la direc­tiva blau­grana pre­si­dida per Joan Laporta d'apli­car tolerància zero amb els vio­lents s'ha fet peda­go­gia. Una peda­go­gia que no ha estat seguida ni ha estat sufi­ci­ent. Els clubs espor­tius han de tenir fer­mesa amb les acti­tuds vio­len­tes dels segui­dors. Espe­ci­al­ment dels seus.

Ni entra­des ni des­plaçaments per als que es pre­sen­ten amb con­duc­tes vio­len­tes. Ni entrar a l'estadi ni aixe­car la ban­dera amb els colors del club a qual­se­vol indret. I això no ho han vol­gut fer. No han tin­gut la volun­tat d'expul­sar els socis vio­lents ni de bar­rar-los el pas en qual­se­vol acció orga­nit­zada i pla­ni­fi­cada pel club. Han arri­bat tard si han adop­tat alguna decisió. Poques ini­ci­a­ti­ves llo­a­bles en el mon de l'esport. I si s'ha adop­tat alguna mesura sovint ha estat con­di­ci­o­nada a alguna desgràcia. Grans tragèdies com els 39 morts a l'estadi de Hey­sel en la final de la copa d'Europa entre el Liver­pool i el Juven­tus malau­ra­da­ment tam­poc no van ser­vir per men­ta­lit­zar els clubs i els segui­dors. Mol­tes san­ci­ons i pocs san­ci­o­nats per a un esde­ve­ni­ment que va dei­xar fora d'Europa els clubs angle­sos. Com a con­seqüència d'aquests fets es va acor­dar, entre altres aspec­tes, que no es pogues­sin entrar ban­de­res amb pals que pogues­sin ser­vir per agre­dir, ni beure begu­des alcohòliques als esta­dis, ni entrar-hi enva­sos de vidre, ni exhi­bir ban­de­res i símbols nazis que inci­tin a la violència. Es van ins­tal·lar càmeres de vide­o­vi­gilància a l'inte­rior dels esta­dis i es va deci­dir sepa­rar les afi­ci­ons i que no coin­ci­dis­sin ni abans ni després dels par­tits. Des de lla­vors, si vas de foras­ter a un estadi de fut­bol, espe­ci­al­ment en una com­pe­tició euro­pea, sovint aca­bes al galli­ner. Entres abans i surts mitja hora després del final del par­tit. Tot un al·lici­ent per que­dar-te a casa. I més si veus que a un fut­bo­lista, Messi, li llan­cen una ampo­lla al cap i rep una tar­geta groga per per­dre temps. És el món a l'inrevés. Hi ha car­tes que no lli­guen.