El 2005 Messi va jugar con­tra el Sara­gossa (2-2 al Camp Nou) amb llicència juve­nil, i la Lliga de Fut­bol Pro­fes­si­o­nal es va plan­te­jar impug­nar el par­tit. Javier Tebas era el vice­pre­si­dent de la LFP i la denúncia la va pre­sen­tar el Depor­tivo de la Coru­nya. El que era pre­si­dent del club gallec ha estat expul­sat, ara, del seu càrrec a la LFP per haver anat a un enter­ra­ment. Tebas repre­sen­tava l'Alavés en la lliga i havia estat en un intent de lobby (G30) dos anys abans. També havia tre­ba­llat per a clubs com ara Mallorca, Betis, Xerez, Rayo Valle­cano, Gra­nada, Real Valla­do­lid, Osca i Bada­joz; el pri­mer que va enfon­sar. Aquell any estava amb Piter­man a Vitòria i, en el Barça, el pre­si­dent era Joan Laporta. Tot­hom recorda, ara, la seva gestió amb els vio­lents. Molt macos...

Nou anys més tard, Tebas volia atu­rar un clàssic si el 10 superava el rècord històric de Zarra al Ber­nabéu –la manera de tenir noto­ri­e­tat en els mit­jans, com quan plan­teja on jugarà el Barça quan siguem inde­pen­dents. Ara, ja és el pre­si­dent de la Lliga. En va ser pro­cla­mat el dia abans de les elec­ci­ons (?), amb l'aval de 32 dels 42 clubs.

Fa una set­mana dos auto­cars d'afi­ci­o­nats del Dépor viat­ja­ven a Madrid, amb entra­des faci­li­ta­des per l'Atlético. I es van tro­bar, prèvia cita, amb afi­ci­o­nats dels mata­las­sers, Rayo i Alcorcón. El desen­llaç, fatal, cone­gut per tots. Com, suposo, la reacció del que seria, un any després que s'aprovés la llei que, avui, tants demòcra­tes estan dis­po­sats a defen­sar a ultrança tot i que lla­vors hi fos­sin con­tra­ris –però d'un dia per l'altre es can­via per sal­var bancs que van men­tir (i robar, i finançar Cris­ti­ano...) o el suc­ces­sor del seu cap de l'estat–; cap pro­vin­cial de Fuerza Joven a Aragó: “Si hagués estat un afi­ci­o­nat nor­mal hauríem suspès la jor­nada.” Nor­mal? Tant com ho deu ser recórrer dia sí, dia també, a un règim tota­li­tari amic que, ells, mai han pogut con­dem­nar perquè en són hereus direc­tes. Nor­mal.