Fins fa qua­tre dies, sabíem que el Barça està al ser­vei de Qatar i que el club blau­grana té poc a dir amb la cada vegada més visi­ble presència a tot arreu i en múlti­ples for­mats de la publi­ci­tat d'aquest país. Qatar al pit i Uni­cef al cul. Des d'aquesta set­mana ente­nem que el club també està al ser­vei de Nike: encara paga més, doncs mana més. Per tant, samar­reta blau­grana amb les fran­ges en direcció contrària a la que es mos­tra a l'escut des de la seva fun­dació en el segle XIX.

El debat és al car­rer, però la pro­ducció ja s'ha enge­gat. Les enques­tes dels mit­jans de comu­ni­cació posen en evidència la idea. Tots els direc­tius, excepte el pre­si­dent Bar­to­meu i el que més mana, Javier Faus, també. De fet, tant els afi­ci­o­nats com la majo­ria de la junta se'n van assa­ben­tar dimarts, quan el diari Sport ho va fer públic. “Un incendi més!”, es lamenta un mem­bre de la direc­tiva. “Només ens fal­tava això!”, afe­geix. Per pri­mera vegada, una samar­reta veurà la llum sense el vis­ti­plau de la junta. Per cert, durant el dar­rer any de Rosell al cap­da­vant del club, Nike ja va pre­sen­tar als direc­tius aquest dis­seny i va ser rebut­jat unànime­ment. Ara, sense la tra­di­ci­o­nal pre­sen­tació de la samar­reta a la junta (amb maniquí inclòs), la de les fran­ges horit­zon­tals veurà la llum. Bar­to­meu, el pre­si­dent no esco­llit, ni con­sulta el parer dels seus com­panys. Curi­osa manera de fer...

Per tant, una altra car­peta que s'obre enmig d'aquest des­ga­vell ins­ti­tu­ci­o­nal que manté el Barça en cai­guda lliure, en des­com­po­sició. Car­pe­tes ober­tes sobre el fit­xatge de Ney­mar, encara a l'Audi­en­cia Naci­o­nal, amb el Barça impu­tat per pri­mera vegada en la història de l'enti­tat; sobre la sanció de la FIFA per la mala pra­xis en el fit­xatge de menors; judici pel cas dels avals; judici per la publi­ci­tat de la Masia, amb MCM Group dema­nant 100 mili­ons d'euros; judici con­tra Joan Laporta i la seva junta; judici pel cas de l'espi­o­natge a direc­tius, amb l'exdi­rec­tor gene­ral Joan Olivé enmig del mer­der; car­peta oberta amb els Mos­sos d'Esqua­dra per la gestió de la grada jove i la seva con­ti­nu­ació, que encara dura ara; amb el pre­can­di­dat Agustí Bene­dito, Qatar, Javier Faus i l'ètica de rere­fons... i, és clar, el fut­bol, amb la pla­ni­fi­cació de Zubi­zar­reta i casos com el de Dou­glas, incom­pren­si­bles per a la gran majo­ria dels afi­ci­o­nats. En fi, i la samar­reta. I demà, vés a saber quina de nova s'obrirà...

L'expli­cació a tot ple­gat no és fàcil de tro­bar. Alguns par­len de negligència, d'altres de pura inca­pa­ci­tat i uns ter­cers, fins i tot, de cor­ti­nes de fum. El punt just, segu­ra­ment, és a la bar­reja de raons en funció dels casos i dels moments. Un petit des­as­tre en mans del ren­di­ment de l'equip de fut­bol, de Messi, de Ney­mar, de Suárez... Tots pen­dents que el parai­gua de la pilota no es ple­gui i deixi el club xop de tanta medi­o­cri­tat.