Fins fa quatre dies, sabíem que el Barça està al servei de Qatar i que el club blaugrana té poc a dir amb la cada vegada més visible presència a tot arreu i en múltiples formats de la publicitat d'aquest país. Qatar al pit i Unicef al cul. Des d'aquesta setmana entenem que el club també està al servei de Nike: encara paga més, doncs mana més. Per tant, samarreta blaugrana amb les franges en direcció contrària a la que es mostra a l'escut des de la seva fundació en el segle XIX.

El debat és al carrer, però la producció ja s'ha engegat. Les enquestes dels mitjans de comunicació posen en evidència la idea. Tots els directius, excepte el president Bartomeu i el que més mana, Javier Faus, també. De fet, tant els aficionats com la majoria de la junta se'n van assabentar dimarts, quan el diari Sport ho va fer públic. “Un incendi més!”, es lamenta un membre de la directiva. “Només ens faltava això!”, afegeix. Per primera vegada, una samarreta veurà la llum sense el vistiplau de la junta. Per cert, durant el darrer any de Rosell al capdavant del club, Nike ja va presentar als directius aquest disseny i va ser rebutjat unànimement. Ara, sense la tradicional presentació de la samarreta a la junta (amb maniquí inclòs), la de les franges horitzontals veurà la llum. Bartomeu, el president no escollit, ni consulta el parer dels seus companys. Curiosa manera de fer...

Per tant, una altra carpeta que s'obre enmig d'aquest desgavell institucional que manté el Barça en caiguda lliure, en descomposició. Carpetes obertes sobre el fitxatge de Neymar, encara a l'Audiencia Nacional, amb el Barça imputat per primera vegada en la història de l'entitat; sobre la sanció de la FIFA per la mala praxis en el fitxatge de menors; judici pel cas dels avals; judici per la publicitat de la Masia, amb MCM Group demanant 100 milions d'euros; judici contra Joan Laporta i la seva junta; judici pel cas de l'espionatge a directius, amb l'exdirector general Joan Olivé enmig del merder; carpeta oberta amb els Mossos d'Esquadra per la gestió de la grada jove i la seva continuació, que encara dura ara; amb el precandidat Agustí Benedito, Qatar, Javier Faus i l'ètica de rerefons... i, és clar, el futbol, amb la planificació de Zubizarreta i casos com el de Douglas, incomprensibles per a la gran majoria dels aficionats. En fi, i la samarreta. I demà, vés a saber quina de nova s'obrirà...

L'explicació a tot plegat no és fàcil de trobar. Alguns parlen de negligència, d'altres de pura incapacitat i uns tercers, fins i tot, de cortines de fum. El punt just, segurament, és a la barreja de raons en funció dels casos i dels moments. Un petit desastre en mans del rendiment de l'equip de futbol, de Messi, de Neymar, de Suárez... Tots pendents que el paraigua de la pilota no es plegui i deixi el club xop de tanta mediocritat.