La possibilitat que els grans mitjans de comunicació parlin d'esport de base és remota. L'actualitat de l'esport professional se'ns menja, com a periodistes, i la necessitat de publicar “el que interessa la gent” (informació del Barça i poca cosa més) marca l'estratègia econòmica de les empreses. Però, a vegades, val la pena trepitjar els pobles petits per veure iniciatives que poden ser exemple d'una bona gestió esportiva en àmbit municipal i que posen en valor la feina que fan, voluntàriament, tants catalans que es dediquen a cuidar l'esport de base d'aquest país.

Fa pocs dies vaig assistir a la presentació dels set equips del nou Club Bàsquet Osona Sud, resultat de la fusió entre el Joan XXIII de Balenyà i els Dracs d'Aiguafreda. No hi havia prou jugadors per poder fer estructures competitives en els dos pobles, a cavall d'Osona i el Vallès, i la solució ha estat unificar esforços. Ara, a més, entre el centenar de nens i joves que acull el nou club, també n'hi ha de Taradell, Mont-rodon, Centelles i la Garriga.

Josefina Pelachs, directiva de la Federació Catalana de Bàsquet (FCB), reconeixia el dia de la presentació que “tot i que hi ha més casos a Catalunya, és una bona mostra de com sumar sinergies”. De fet, casos com aquest són un exemple de com els municipis petits estan obligats a cooperar si volen tenir uns serveis eficients. A Osona ha passat amb la sanitat, amb la promoció econòmica... i també en l'esport. Crear entitats esportives compartides possibilita oferir més espais de pràctica esportiva en aquests municipis –fins i tot, somiar a tenir equips sèniors on històricament no n'hi havia–, però també permet amortitzar infraestructures que podrien caure en desús per la falta d'entitats que les fessin servir. Per exemple, aquest és un resultat evident si mirem els beneficis de la fusió entre els representants del bàsquet de Balenyà i Aiguafreda.

Al final, és ser realistes per buscar quines solucions són més beneficioses per garantir una pràctica esportiva de nivell, tenir prou massa crítica per ser competitius i per amortitzar inversions en infraestructures. Tot depèn de la voluntat d'entesa entre administracions i entitats; la cooperació local que en molts pobles, per petits que siguin, sempre ha dotat de vida la seva xarxa associativa.