Embussos momentanis
La tecla es pot endevinar,
però no passa
gaire sovint
Diumenge passat, teníem taula reservada al restaurant Compartir de Cadaqués per a la una del migdia. Vam decidir sortir de casa amb temps, per allò d'aprofitar el viatge i anar a fer un tomb pel cap de Creus. Feia tramuntana i l'espectacle estava assegurat. Quan faltaven un parell de quilòmetres per arribar a Cadaqués, i no passaven més de cinc minuts de les onze, ens vam trobar un embús. Ni amunt ni avall. Tots aturats. Els primers moments van ser d'espera, però al final, abans de començar a posar-me nerviós, vaig decidir caminar una mica i comprovar jo mateix què havia passat. Dos cotxes havien topat i havien quedat aixafats al mig de la carretera. No es podia passar. Durant més d'una hora i mitja estava previst que no es pogués entrar ni sortir de Cadaqués. Havien d'arribar dues grues, primer una i després l'altra, i emportar-se els vehicles. Durant el temps d'espera el que importa és tenir la informació del que està passant i els ocupants dels vehicles que vam anar a llucar el fet, passàvem informació als altres. Tots tranquils, només pendents del temps que trigarien les grues a arribar i nosaltres de trucar al restaurant per si de cas. Al final, poc abans de la una tot va tornar a la normalitat. A què ve tot això? Molt senzill, havíem quedat de dinar a la una perquè comptant la tornada volíem ser a temps de veure el derbi. La petita peripècia que ens havia passat al matí em va ser servir per agafar-me el partit de la tarda amb la mateixa tranquil·litat. Vaig tenir clar, i l'hi vaig comentar al culer que tenia al costat, que l'embús (entenguis bona defensa) que havia muntat l'Espanyol tenia els minuts comptats. Era qüestió de temps veure com les grues del contrari s'obrien pas per enviar-ne cinc a la xarxa. Em sap greu, però es veia a venir. Massa diferència entre uns i altres. La tecla es pot endevinar, però no passa gaire sovint. El partit de l'Espanyol és el de diumenge vinent, a l'hora del vermut, contra el Granada.