L'ego de les tertúlies irrellevants
de Nadal
hi hagués
un partit del Barça a les
4 de la tarda
Pròximament, en certes tertúlies irrellevants es debatrà sobre la idoneïtat d'aplicar el calendari nadalenc de la Premier a Espanya, i com que un servidor va faltat d'afecte, aprofitaré aquesta columna per engegantir el meu ego mòrbid mostrant un grapat de deliberacions pròpies valorades per mi mateix. Tot jo. Tot meu. Tot per mi. Allà va la sentència: sóc favorable a exportar el futbol nadalenc a la lliga. No ho dic per aquella visió bucòlica de celebrar amb els fills una cavalcada de Douglas per la banda, sinó perquè ens ajudaria als subjectes passius a fugir de les arengues repetitives dels subjectes actius. M'explico, perquè entenc que el binomi actiu-passiu ha destarotat els més moralistes de la platea. 25 de desembre, quatre de la tarda. No pots moure la cintura a causa de la quantitat de menjar ingerit, fins i tot has fet un exercici de respiració rítmica per encabir aquell torronet nou de xocolata blanca. Assegut a la cadira i fart, fent cova amb un rot de mussolina d'all, et veus incapaç de fugir de l'enèsim sermó nadalenc del teu cunyat, o dit d'una altra manera, la redundant homilia de l'home que s'allita des de fa anys amb la teva germana gran. Ja saps per on anirà, primer un plany generalista de la conjuntura econòmica:“S'ha de suar molt perquè surtin els números perquè ja se sap, això és una selva”, i després, amb els glaçons del whisky repicant en nom del silenci, s'excitarà amb les fluctuacions atzaroses dels tipus d'interès. Insuportable. Doncs per un moment, imagina't que hi hagués programat un partit del Barça a les 4 de la tarda. Tan sols hauries de fer l'esforç d'anar rodolant fins al sofà, abraçar un coixí amb olor de resclosit i demanar a l'home que s'allita amb la teva germana si vol veure el futbol salvaguardant un període de no-agressió verbal. Així doncs, i sense voler fer apologia de la incomunicació familiar, pensem que si tinguéssim lliga per Nadal el benestar emocional dels passius es veuria reconfortat i tan sols hauríem d'aguantar el comentari del cunyat dient: “Amb la pasta que cobren, només faltaria que no juguessin per Nadal.” Ego recuperat. Fi de la tertúlia.