El plagi
Algun dia algú escriurà el llibre definitiu sobre l'auge i la caiguda del somni olímpic de Madrid, una història de terror que, de fet, encara no s'ha acabat. El president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, va amenaçar la setmana passada de tornar-ho a intentar a partir del 2028. La frase es va dir, poca broma, en un marc ben solemne, el de la 127a sessió extraordinària del COI a Mònaco. Blanco va parlar tot just uns dies abans que es confirmessin les acusacions del fiscal del Cas Nóos de connivència entre l'empresa fictícia d'Urdangarin (i de la infanta Cristina, of course) i una de les candidatures olímpiques espanyoles, tot i que sembla que totes van passar per l'adreçador.
Que la investigació del jutge Castro hagi coincidit amb la sessió del COI hauria d'haver aconsellat als membres espanyols mantenir-se en un segon pla, ara precisament que la corrupció es persegueix per terra, mar i aire. Però no. El fill de Samaranch, del mateix nom i d'ideologia similar –perquè ens entenguem–, encara va inflar pit assenyalant que les reformes impulsades pel president, l'alemany Thomas Bach, en la línia de la mare superiora Angela Merkel –austeritat i control de la despesa– estan copiades dels diversos projectes olímpics de Madrid. “Ens vam avançar en el temps, vam ser uns pioners”, va assenyalar fent referència a la fallida candidatura de Madrid en els Jocs del 2020.
En resum, Bach hauria tingut la barra de plagiar les grans idees dels amics d'Urdangarin per canviar de dalt a baix el sistema d'elecció de les ciutats candidates als Jocs Olímpics. “És una satisfacció que els plantejaments de Madrid siguin la base per a les futures candidatures; això és un orgull per a l'esport espanyol”, va reblar Blanco. I es va quedar tan ample. Bach, lògicament, ho va negar, però els dirigents espanyols consideren que els milions d'euros de despesa pública llençats a les escombraries (i alguns a les butxaques de corruptes ben coneguts) van ser ben gastats i que van servir, de fet, per convertir els heretges del COI en membres que ara ja estan “intel·lectualment” preparats per acceptar una nova candidatura de Madrid. Llàstima que ara no n'hi hagi cap de prevista abans del 2028. I tal com està l'ambient polític a la capital espanyola, el deute de l'Ajuntament (in crescendo) i la situació de l'únic banc amb seu a la ciutat, Bankia, a veure qui és el valent que anuncia la recuperació del projecte olímpic. Que tingui sort.
Curiosament ni Blanco, ni Samaranch (per raons òbvies) van fer cap retret al sistema d'elecció que, segons ells, va impedir que Madrid pogués empatar aquest partit que fa temps que va perdent contra Barcelona. No ho van fer, lògicament, perquè el sistema va ser creat i fomentat per Samaranch pare, que amb el temps s'ha convertit en un personatge més intocable que els membres de la monarquia.
Per calibrar la influència dels integrants espanyols del COI en les decisions que està prenent Bach només cal afegir que en el reconeixement de Kosova van haver d'abaixar el cap i deixar-se humiliar alçant el braç i votant a favor d'un mesura que va contra la política exterior del govern espanyol.