Opinió

El plagi

El COE considera “un orgull” que el COI hagi ‘copiat' el projecte olímpic de Madrid en les seves últimes reformes

Algun dia algú escriurà el lli­bre defi­ni­tiu sobre l'auge i la cai­guda del somni olímpic de Madrid, una història de ter­ror que, de fet, encara no s'ha aca­bat. El pre­si­dent del Comitè Olímpic Espa­nyol, Ale­jan­dro Blanco, va amenaçar la set­mana pas­sada de tor­nar-ho a inten­tar a par­tir del 2028. La frase es va dir, poca broma, en un marc ben solemne, el de la 127a sessió extra­or­dinària del COI a Mònaco. Blanco va par­lar tot just uns dies abans que es con­fir­mes­sin les acu­sa­ci­ons del fis­cal del Cas Nóos de con­nivència entre l'empresa fictícia d'Urdan­ga­rin (i de la infanta Cris­tina, of course) i una de les can­di­da­tu­res olímpi­ques espa­nyo­les, tot i que sem­bla que totes van pas­sar per l'adreçador.

Que la inves­ti­gació del jutge Cas­tro hagi coin­ci­dit amb la sessió del COI hau­ria d'haver acon­se­llat als mem­bres espa­nyols man­te­nir-se en un segon pla, ara pre­ci­sa­ment que la cor­rupció es per­se­gueix per terra, mar i aire. Però no. El fill de Sama­ranch, del mateix nom i d'ide­o­lo­gia simi­lar –perquè ens enten­guem–, encara va inflar pit asse­nya­lant que les refor­mes impul­sa­des pel pre­si­dent, l'ale­many Tho­mas Bach, en la línia de la mare supe­ri­ora Angela Merkel –aus­te­ri­tat i con­trol de la des­pesa– estan copi­a­des dels diver­sos pro­jec­tes olímpics de Madrid. “Ens vam avançar en el temps, vam ser uns pio­ners”, va asse­nya­lar fent referència a la fallida can­di­da­tura de Madrid en els Jocs del 2020.

En resum, Bach hau­ria tin­gut la barra de pla­giar les grans idees dels amics d'Urdan­ga­rin per can­viar de dalt a baix el sis­tema d'elecció de les ciu­tats can­di­da­tes als Jocs Olímpics. “És una satis­facció que els plan­te­ja­ments de Madrid siguin la base per a les futu­res can­di­da­tu­res; això és un orgull per a l'esport espa­nyol”, va reblar Blanco. I es va que­dar tan ample. Bach, lògica­ment, ho va negar, però els diri­gents espa­nyols con­si­de­ren que els mili­ons d'euros de des­pesa pública llençats a les escom­bra­ries (i alguns a les but­xa­ques de cor­rup­tes ben cone­guts) van ser ben gas­tats i que van ser­vir, de fet, per con­ver­tir els heret­ges del COI en mem­bres que ara ja estan “intel·lec­tu­al­ment” pre­pa­rats per accep­tar una nova can­di­da­tura de Madrid. Llàstima que ara no n'hi hagi cap de pre­vista abans del 2028. I tal com està l'ambi­ent polític a la capi­tal espa­nyola, el deute de l'Ajun­ta­ment (in cres­cendo) i la situ­ació de l'únic banc amb seu a la ciu­tat, Bankia, a veure qui és el valent que anun­cia la recu­pe­ració del pro­jecte olímpic. Que tin­gui sort.

Curi­o­sa­ment ni Blanco, ni Sama­ranch (per raons òbvies) van fer cap retret al sis­tema d'elecció que, segons ells, va impe­dir que Madrid pogués empa­tar aquest par­tit que fa temps que va per­dent con­tra Bar­ce­lona. No ho van fer, lògica­ment, perquè el sis­tema va ser creat i fomen­tat per Sama­ranch pare, que amb el temps s'ha con­ver­tit en un per­so­natge més into­ca­ble que els mem­bres de la monar­quia.

Per cali­brar la influència dels inte­grants espa­nyols del COI en les deci­si­ons que està pre­nent Bach només cal afe­gir que en el reco­nei­xe­ment de Kosova van haver d'abai­xar el cap i dei­xar-se humi­liar alçant el braç i votant a favor d'un mesura que va con­tra la política exte­rior del govern espa­nyol.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)