Fa una setmana lamentava l'arbitrarietat de la justícia esportiva i la impunitat de manifestacions intolerants i totalitàries als estadis. Set dies més tard, i malgrat totes les declaracions de bones intencions i manifestacions de fermesa, estem igual, o pitjor. I, a fe de ser sincer, l'esperança que les mesures contra la violència que entren en vigor dilluns posin fi a l'odi és entre escassa i poca.

Diumenge vam saber que el Madrid seria denunciat perquè en el partit contra el Celta s'insultava Messi, el Barça i Catalunya. Tres subjectes –jugador, equip i país– que estaven tan lluny de ser presents al Bernabéu que la seva evocació només s'explica perquè hi ha ments malaltisses. Per cert, els crits no van ser evidents per a Undiano, l'àrbitre que deu tenir el negoci de piscines perquè s'hi llanci Cristiano Ronaldo (i aquest egòlatra trampós encara guanyarà la Pilota l'Or..., però aquest és un altre debat).

Insultar Messi, el Barça i Catalunya a 600 quilòmetres de distància quan jugues contra el Celta no és de psiquiàtric. Seria una explicació massa benèvola. Però separem-ho. En el cas de Messi, és la impotència de no tenir el millor jugador de l'última dècada i haver-se de conformar amb un succedani que, a diferència de l'argentí –admirat i reconegut arreu–, fa avergonyir tothom menys els fanàtics descontrolats de la casa blanca. El crit de “puta Barça” –més vell que anar a peu– es mou en paràmetres similars. En canvi, el “puta Catalunya” –també ancestral– és pur odi xenòfob contra un país, que es manifesta al Bernabéu però també a un munt d'estadis més. I a les portades, planes interiors, articles d'opinió i –més greu– editorials de pràcticament tots els diaris que s'editen a Madrid. I a les tertúlies de gairebé totes les televisions d'abast espanyol, inclosa –intolerable– la pública Telemadrid. Dels diaris digitals i de Twitter, ni en parlem.

Amb aquests antecedents, què voleu que cridin al Bernabéu, quilòmetre zero de l'Espanya castellana neofeudal, neocolonial, neofalangista i tots els neo que se'ns acudeixin? Però som-hi, endavant amb la denúncia, que identifiquin els que cridaven. Que els multin i que els facin passar un reconeixement mèdic, que encara en sortirà un estudi psiquiàtric de referència. Perquè el que no es pot tolerar és la incitació a l'odi cap a un col·lectiu. I menys si no té cap relació amb l'esdeveniment.

L'endemà vam saber que la LFP també denunciarà el Barça perquè a la grada del Camp Nou es va proferir el mateix insult contra l'Espanyol que contra Catalunya a Madrid. Som-hi. Sense cap ànim de justificar res, com a mínim aquí no estem tan malalts i tot queda inclòs en l'entorn del partit de futbol que s'està jugant. “Puta Espanyol” i “odio l'Espanyol”. Crits habituals durant dècades que ens haurem d'acostumar a evitar. Em sembla bé. Però denunciar el “musho Betis, musha mierda” que cantaven a Vallecas ja no és ben bé el mateix. Pot ser una expressió escatològica, però flirteja amb la zona de la llibertat d'expressió. És una evidència que hi ha interessats a confondre manifestacions d'odi amb la llibertat d'expressió. I no podem fer-hi seguidisme perquè ja sabem que rebran estelades i minuts 17:14.