El Comitè Olímpic Internacional ha proposat a Corea del Sud que els Jocs Olímpics d'hivern que es faran a Pyeongchang el 2018 potser els podria compartir amb el Japó. I s'ha trobat amb un no ofès. Molt ofès.

El COI està preocupat, ara, pel gegantisme dels Jocs, i cerca maneres de reduir-lo. Una seria que ciutats de països pròxims compartissen les cites olímpiques. El raonament pot ser bo des del punt de vista econòmic, però s'oblida que és precisament entre els països pròxims que hi ha les enemistats més grans. No crec que Corea del Sud tinga cap classe de problema amb Costa Rica, per posar un exemple. Però, amb el Japó?

El simple esment de la proposta que es va fer arribar a les autoritats sud-coreanes divendres ha provocat una onada d'indignació, especialment interessant si es té en compte que, malgrat tot, Corea del Sud i el Japó són aliats... contra Corea del Nord. Però una cosa és ser amic del meu enemic i, una altra, oblidar el que t'han fet. I els coreans han demostrat que no hi estan disposats, de cap manera.

És cert que fa uns quants anys els dos països van organitzar conjuntament el mundial de futbol. Però ausades que va costar, es van barallar fins i tot per quin nom anava al davant: copa del món de Corea i el Japó o copa del món del Japó i Corea. Va guanyar Corea.

L'excepció era una excepció, però. I ara els coreans no volen saber res de compartir amb Nagano part dels Jocs d'hivern. No per rivalitats esportives, sinó perquè el record de la Segona Guerra Mundial és encara molt viu. Els japonesos van ocupar la península i van obligar moltes coreanes a fer de prostitutes en bordells militars. No sé si els del COI n'eren conscients, però amb la seua imprudent proposta s'ho han trobat.