Platini, un des millors i més tècnics jugadors de la història del futbol, actualment president de la UEFA, ha explicat el perquè d'aquest esport que mou més seguidors que ningú al món.

El que més m'ha cridat l'atenció és un capítol referint-se al “ futbol totalitari” del Barça davant el futbol total de l'Ajax de Cruyff. En un primer moment, m'he espantat; després, he vist que volia dir que el Barça de l'època celestial, el de Guardiola, que ho ha guanyat tot i ha jugat com mai, s'havia fet en tots els àmbits, perquè dominava de manera plena totes les facetes d'un encontre: defensar, controlar, distribuir i atacar. Diu Platini que això ho ha fet possible un grup de jugadors normals i corrents com la gent del carrer. Un aportació impagable per al futbol mundial. Els petits del Barça, això és, Messi, Xavi, Iniesta i Busquets, la clau de l'èxit, ho feien possible per una tècnica i una qualitat individual úniques.

Ara, els temps han canviat, els anys passen i els seus successors encara no han emergit, en cas que sigui possible de reviure el viscut, cosa que em penso que és irrepetible. Aquí em sembla que hi ha el decalatge en el que vol fer Luis Enrique i la veritat nua. Lligar el passat amb el present és l'objectiu; hem d'assumir, però, que amb gent nova i a partir del que tenim.

La nostra força era la creació i excel·lència. Al darrere, no hi ha massa problemes. Al davant, tampoc. Cal enfortir la sala de màquines, el mig camp.

No em preocupen gaire els quatre punts de diferència; més greus són les trampes que els afavoreixen. L'equip rendirà més, però trobo a faltar els valors que Platini destaca d'aquell Barça celestial.