Contra rellotge
el sorteig de
la Champions
En el món del futbol poques coses sorprenen, però algunes teories que s'han arribat a defensar des de l'entorn blaugrana atès el sorteig dels vuitens de final de la lliga de campions resulten si més no curioses. Hi ha un plantejament lúdic segons el qual només les boletes del Manchester City i el Juventus servien perquè eren les úniques que garantien una eliminatòria glamurosa, amb grans palmarès, molts cracs a la gespa i molta intensitat; una cita a l'altura de la competició més important de l'any. El Basilea, el Schalke o el Bayer Leverkusen, en canvi, no motiven prou, no omplen el camp, sobren. Hi ha també plantejaments molt intuïtius, quasi metafísics, que defensen que el City o la Juve eren la millor sort per als culers avui, perquè el Barça de Luis Enrique ha de créixer molt i la millor manera de fer-ho és superant una eliminatòria gran; és clar que el Xakhtar tampoc no hauria servit per a aquest objectiu. Des d'aquest punt de vista, el sorteig va ser generós amb el Barça i probablement també amb el City, perquè Txiki Begiristain i Andoni Zubizarreta estaven igual de contents amb l'emparellament. O potser les coses són més senzilles i els dos serien més feliços amb el sorteig del Madrid. Els anglesos perquè el Barça de Martino, que no era un gran Barça, els va liquidar fa uns mesos amb relativa facilitat; i els culers perquè saben que el seu equip està massa verd per als grans reptes. Contra el PSG va enviar el missatge que no se'l pot descartar. El Barça aspira a guanyar la Champions i això vol dir superar els millors equips i no tenir por del City ni de ningú, però l'etiqueta de favorit en la Champions la tenen molt pocs i el Barça, ara, no la té. Fa un any la mantenia potser perquè era campió de lliga i encadenava sis semifinals; ara, no. El Barça té potencial per situar-se de nou al nivell del Bayern, el Madrid i fins i tot el Chelsea, però Luis Enrique i el seu grup necessiten fer un recorregut de regeneració, adaptació i consolidació que demana temps i l'han de fer contra rellotge. El problema és arribar vius a la primavera.