Realitats i reptes

L'empat del Barça a Getafe (0-0) deixa l'equip a qua­tre punts del líder, l'equip blanc. L'actual campió, l'Atlético de Madrid, va pun­xar sor­pre­nent­ment a casa i va demos­trar que el fac­tor sor­presa exis­teix. El Barça va acu­sar massa l'absència de Ney­mar i l'espe­rada apa­rició gole­ja­dora de Luis Suárez haurà d'espe­rar. A l'equip no se li pot retreure moti­vació, lluita i com­promís, però les coses no sur­ten. Les línies, a Getafe, van jugar més jun­tes, fet que va afa­vo­rir la pressió per recu­pe­rar la pilota, i van tenir la pos­sessió i el con­trol del par­tit, però l'absència de gol, va impe­dir la victòria. Tot­hom somi­ava amb el millor tri­dent ofen­siu del món, però de moment és una pare­lla (Messi i Ney­mar) perquè l'uru­guaià encara s'està acli­ma­tant. L'any pas­sat, en aquests moments, havia mar­cat 17 gols amb el Liver­pool i aquí encara no ha mar­cat en la lliga, això sí, en menys par­tits. Tot­hom sap que per jugar al Barça com a davan­ter has de ser molt bo en espais reduïts, ja que a l'estadi els equips juguen molt endar­re­rits i amb línies de qua­tre i cinc juga­dors. Per superar aques­tes defen­ses neces­si­tes pen­sar molt ràpid, tenir una gran tècnica pale­sada en bons con­trols, espe­ci­al­ment ori­en­tats, que et per­me­tin sor­tir per dins i per fora, gran dri­blatge, qua­li­tat per fer bones parets, detalls tècnics per des­em­pa­lle­gar-te dels teus mar­ca­dors, així com saber jugar d'esquena. Per jugar amb espais, al con­tra­a­tac, no ho neces­si­tes tant. Cer­ta­ment, a Ney­mar també li va cos­tar el pri­mer any, però la seva altíssima qua­li­tat tècnica l'ha fet titu­lar indis­cu­ti­ble. Ara per ara, la Mes­si­de­pendència és massa alta i això és un avís que l'equip ha de tenir altres recur­sos quan ell per la raó que sigui no jugui. S'ha millo­rat la defensa a pilota atu­rada (córners, fal­tes) i dis­po­sem de dos bons por­ters perquè Masip no ha tin­gut opor­tu­ni­tats. La recu­pe­ració de Piqué és alta­ment posi­tiva, així com la par­ti­ci­pació més sovin­te­jada de Xavi, però el repte és cer­car un equi­li­bri entre les línies, encara lluny d'arri­bar. El Bayer, el Madrid i el Chel­sea sem­bla que estan un esglaó per sobre del Barça, però hi ha temps per créixer. Ara la lliga, que al febrer i el març espera el Manc­hes­ter City.