La F-1, el talent i els diners
a l'abast dels més rics o
els més ben connectats del món
Gerard Barrabeig té 20 anys i és de l'Espluga de Francolí. Presumeix, i amb raó, d'haver superat sempre Carlos Sainz quan s'enfrontaven en kàrting. El 2015, Sainz Jr. serà pilot titular de Toro Rosso en la F-1. En canvi, Gerard Barrabeig té molts números de continuar aturat per segon any, tot i que després del kàrting va brillar en la fórmula Abarth italiana i va ser reconegut com el millor pilot de l'estada de la Ferrari Driver Academy del 2011.
No m'interessa tant el to –entre dolgut i ressentit– dels comentaris de Barrabeig com la situació de fons que denuncia: que no arriben els millors, sinó els que tenen mitjans econòmics o els que estan sota el paraigua d'un gran equip, com el cas de Sainz amb Red Bull.
Té raó. Fa molts anys que defenso que no es prenen les decisions correctes per revitalitzar de veritat la F-1. Perquè no interessa als que manen i als equips poderosos. No volen que un F-1 sigui un aparell difícil de pilotar i que el talent marqui la diferència. La teoria no és meva, però la compro: avui dia –i casos com els de Magnussen, Kviat, Verstappen i el mateix Sainz ho corroboren– un noiet sortit d'una F-3 o unes World Series és capaç d'anar ràpid amb un F-1 des del primer dia. Amb un monoplaça més brutal, això només seria possible a partir del talent –que, més o menys, tots ens tenen– i l'experiència.
Però als que tallen el bacallà tampoc els interessa prendre l'altra gran decisió: intervenir en el mercat de formació de pilots. Si el pitjor equip de la graella tingués dret a fitxar el jove que volgués entre la F-3, les World Series i la GP2 o GP3, per un període de dos o tres anys, pagant-li un salari fix, de pilot en formació i no d'estrella i hi hagués una compensació per l'equip que l'ha format, el campionat s'igualaria, a la F-1 arribarien els millors i, sobretot, s'articularia millor la progressió dels pilots sense que Red Bull, Mercedes o Ferrari muntessin els seus guetos de formació. Als bons ja els fitxarien igualment, a preu de mercat, després que haguessin demostrat que són els millors en equips modestos. Sí, ja sé que tot això sona a NBA, però si funciona, per què no s'hi ha de poder inspirar la F-1?
Que quedi clar: Carlos Sainz és un magnífic pilot, com molts que arriben a la F-1. El temps i ell mateix demostraran si és dels millors. I avui dia a la F-1 hi arriben poques mediocritats. Però, o aconsegueixes entrar en la roda dels quatre grans o per cobrir les etapes prèvies a la F-1 necessitaràs una fortuna només a l'abast dels més rics del món, o dels més ben connectats, o totes dues coses si pot ser.
Gerard Barrabeig no pertany a cap d'aquests grups. Una víctima més del sistema, un altre talent que no fa cim. No ens enganyem, en aquest esport i uns quants més, sense diners no hi ha talent que aflori. En tots els nivells. Perquè, Gerard, si haguessis estat fill meu, t'asseguro que, amb gran pena, jo no t'hauria pogut pagar prou motors, xassís, jocs de rodes i jornades d'entrenament i, malgrat el teu talent indiscutible, mai no hauries vençut Carlos Sainz.