La F-1, el talent i els diners

Gerard Bar­ra­beig té 20 anys i és de l'Espluga de Fran­colí. Pre­su­meix, i amb raó, d'haver superat sem­pre Car­los Sainz quan s'enfron­ta­ven en kàrting. El 2015, Sainz Jr. serà pilot titu­lar de Toro Rosso en la F-1. En canvi, Gerard Bar­ra­beig té molts números de con­ti­nuar atu­rat per segon any, tot i que després del kàrting va bri­llar en la fórmula Abarth ita­li­ana i va ser reco­ne­gut com el millor pilot de l'estada de la Fer­rari Dri­ver Aca­demy del 2011.

No m'interessa tant el to –entre dol­gut i res­sen­tit– dels comen­ta­ris de Bar­ra­beig com la situ­ació de fons que denun­cia: que no arri­ben els millors, sinó els que tenen mit­jans econòmics o els que estan sota el parai­gua d'un gran equip, com el cas de Sainz amb Red Bull.

Té raó. Fa molts anys que defenso que no es pre­nen les deci­si­ons cor­rec­tes per revi­ta­lit­zar de veri­tat la F-1. Perquè no interessa als que manen i als equips pode­ro­sos. No volen que un F-1 sigui un apa­rell difícil de pilo­tar i que el talent mar­qui la diferència. La teo­ria no és meva, però la com­pro: avui dia –i casos com els de Mag­nus­sen, Kviat, Vers­tap­pen i el mateix Sainz ho cor­ro­bo­ren– un noiet sor­tit d'una F-3 o unes World Series és capaç d'anar ràpid amb un F-1 des del pri­mer dia. Amb un mono­plaça més bru­tal, això només seria pos­si­ble a par­tir del talent –que, més o menys, tots ens tenen– i l'experiència.

Però als que tallen el bacallà tam­poc els interessa pren­dre l'altra gran decisió: inter­ve­nir en el mer­cat de for­mació de pilots. Si el pit­jor equip de la gra­e­lla tingués dret a fit­xar el jove que volgués entre la F-3, les World Series i la GP2 o GP3, per un període de dos o tres anys, pagant-li un salari fix, de pilot en for­mació i no d'estre­lla i hi hagués una com­pen­sació per l'equip que l'ha for­mat, el cam­pi­o­nat s'igua­la­ria, a la F-1 arri­ba­rien els millors i, sobre­tot, s'arti­cu­la­ria millor la pro­gressió dels pilots sense que Red Bull, Mer­ce­des o Fer­rari mun­tes­sin els seus gue­tos de for­mació. Als bons ja els fit­xa­rien igual­ment, a preu de mer­cat, després que hagues­sin demos­trat que són els millors en equips modes­tos. Sí, ja sé que tot això sona a NBA, però si fun­ci­ona, per què no s'hi ha de poder ins­pi­rar la F-1?

Que quedi clar: Car­los Sainz és un magnífic pilot, com molts que arri­ben a la F-1. El temps i ell mateix demos­tra­ran si és dels millors. I avui dia a la F-1 hi arri­ben poques medi­o­cri­tats. Però, o acon­se­guei­xes entrar en la roda dels qua­tre grans o per cobrir les eta­pes prèvies a la F-1 neces­si­taràs una for­tuna només a l'abast dels més rics del món, o dels més ben con­nec­tats, o totes dues coses si pot ser.

Gerard Bar­ra­beig no per­tany a cap d'aquests grups. Una víctima més del sis­tema, un altre talent que no fa cim. No ens enga­nyem, en aquest esport i uns quants més, sense diners no hi ha talent que aflori. En tots els nivells. Perquè, Gerard, si hagues­sis estat fill meu, t'asse­guro que, amb gran pena, jo no t'hau­ria pogut pagar prou motors, xassís, jocs de rodes i jor­na­des d'entre­na­ment i, mal­grat el teu talent indis­cu­ti­ble, mai no hau­ries vençut Car­los Sainz.