Exili econòmic
Les últimes setmanes en la vida de Marc Márquez no han estat, precisament, les més tranquil·les. Fins ara, Márquez ens havia delectat només amb èxits esportius, grans curses i perfecció sobre les dues rodes. Però, desgraciadament, la polèmica marxa cap a Andorra ha posat el focus d'atenció sobre un debat, històricament permanent, en l'esport d'elit: l'exili econòmic d'aquells qui veuen en els paradisos fiscals una manera d'evitar que l'Estat se'ls emporti la meitat dels seus ingressos.
El cas del pilot de Cervera és un més de la llista d'esportistes que han acabat posant el seu lloc de residència en països de baixa fiscalitat. En el seu moment, ja va ser sonada la marxa de la tennista Arantxa Sánchez Vicario. Ara ha transcendit que els germans Espargaró i el Purito Rodríguez també tenen residència al país dels Pirineus, i Alberto Contador, Jorge Lorenzo i Dani Pedrosa, a Suïssa. En tot cas, atenent la lògica capitalista que ha acabat marcant el desenvolupament de l'esport professional puc entendre aquesta fugida, emparant-se en el fet que no és just haver de cedir a l'Estat gairebé la meitat del que un ha guanyat honradament. No obstant això, aquest plantejament és clarament reduccionista i la fiscalitat progressiva és una de les bases per poder mantenir l'estat del benestar.
Si ens atenem a la lògica independentista que ara mateix impera al país, també podríem estar prou contents que, un dels que pot travessar carregat de calés a Andorra i els seus bancs li obren les portes, hagi deixat plantada l'encara antiquada Espanya. Tot i que Márquez nega que el canvi de residència hagi estat per motius econòmics, desgraciadament per ell l'ombra del dubte ja ha estat sembrada. I cal recordar que, si mai el país assoleix la plena llibertat, llavors també necessitarem la contribució de tots els ciutadans per sostenir-lo; també del Marc, el Dani i els germans Espargaró. Ah, i de bon començament perquè farà falta de debò! Per tant, voldria pensar –potser il·lusòriament– que si Catalunya mai esdevé un Estat independent alguns dels milionaris compromesos amb la causa tornaran cap a casa i ajudaran a alçar la nova barraca. Repeteixo, ho penso il·lusòriament.