A hores d'ara, ni el culer més integrista pot negar que després de l'hegemonia blaugrana dels últims anys, el Barça s'enfronta amb el Real Madrid més potent d'aquest període. Ho certifiquen la impressionant ratxa de victòries dels blancs, la Champions i la copa guanyades la temporada passada i el colofó del campionat del món de clubs d'ahir. Però, en vista d'aquesta realitat, cal creure en les possibilitats de l'equip de Luis Enrique, que pot donar el do de pit en els moments decisius de la temporada.

La golejada d'ahir contra el Còrdova, amb una maneta, no és cap símptoma de res interpretable donada la dimensió del rival que visitava el Camp Nou, infinitament inferior. Però la imatge va ser bona, Pedro ha tornat a endollar-se, Suárez s'ha estrenat en la lliga com a golejador i Messi, sense fer cap gran partit, va fer un parell de golets més. En definitiva, tres punts que donen joc aritmètic a la pressió que el Barça pot exercir sobre el seu màxim rival. Perquè, sense evitar l'autocrítica, hem de partir de la base que en aquests moments d'efervescència madridista la diferència entre culers i merengues és mínima. Tots dos han passat als vuitens de la Champions com a caps de grup, la diferència en la lliga és totalment superable i en la copa no es pot dir que sigui l'un més favorit que l'altre. Si el millor Madrid de la darrera època a hores d'ara no ha aconseguit distanciar-se més del Barça convindrem que hi ha marge per a l'optimisme si Luis Enrique aconsegueix estabilitzar un portaavions ben dotat però que encara no ha fixat el rumb.

El campionat del món de clubs és un títol menor però que, no ens enganyem, tots els equips voldrien guanyar. Entre altres coses perquè, per a un club europeu, participar-hi equival a haver guanyat la Champions, que és el títol real de consagració. Ara bé, caldrà esperar per veure com metabolitza el Madrid la tornada triomfal de Marràqueix. En tot cas, haurà d'afrontar un gener costerut, perquè el primer que es trobarà és l'alè d'un Barça que s'ha situat a només un punt en la lliga. És clar que el Madrid ha disputat un partit menys, però és que l'ha de jugar contra un Sevilla dels més sòlids de les darreres èpoques. I per pair els torrons, el Madrid tindrà un magnífic regal de Reis en la copa del mateix nom, amb una visita al Vicente Calderón el dia 7 de gener, el primer dels diversos derbis madrilenys que hauran de disputar els d'Ancelotti el 2015. Mentrestant, el Barça hauria de garantir el pas als quarts de la copa si tenim en compte el nivell del seu rival, l'Elx. Uns quarts en què el Madrid trobaria esperant els blaugrana si supera el sempre sòlid mur de la tàctica de Simeone.

Finalment, l'altre gran moment arribaria al març amb el segon clàssic de la temporada, al Camp Nou. Pocs dies abans, el Barça haurà d'haver fet la feina titànica d'eliminar el Manchester City. El Madrid d'Ancelotti és un dels millors equips del món, i és absurd negar-ho. Però si el Barça fa els deures i Luis Enrique entén que toca guanyar-se la confiança del barcelonisme amb molt més que contínues esbufegades a la sala de premsa, crec que el tòpic que diu que encara queda molta temporada és més real que mai.