El 2014 ha estat sense dubtes l'annus horribilis de la llarga història de la USAP de Perpinyà, el club de rugbi més important del país per trajectòria i per palmarès (set vegades campió de França i finalista de la copa d'Europa). Des de la seva arribada a la primera divisió gal·la, l'any 1911, els catalans han perdut per primera vegada la categoria. Aquest 2014, però, els pitjors pronòstics es van complir i el malson es va fer realitat.

De seguida, un fantasma va omplir les grades de l'estadi Aimé Giral: la maledicció de tants equips del sud de França que, en baixar a segona divisió, mai no han tornat a primera, o han passat 10, 15 o 20 anys de travessa pel desert. L'espiral negativa és molt clara: amb la pèrdua de la categoria, marxen els patrocinadors, i amb menys pressupost també marxen els bons jugadors, i cada cop és més difícil mantenir la competitivitat. Un dels millors exemples d'aquesta maledicció és un veí de la USAP, el Racing Club Narbona Mediterrani. De fet, els partits USAP- RCNM eren un dels derbis més interessants del Top 14 francès. Com la USAP, el Narbona és un club centenari, ple d'història. Bicampió de França i finalista europeu, mai no havia baixat a segona divisió. Mai, fins a l'any 2007, justament l'any del seu centenari. Després de 100 anys jugant en la màxima categoria, va descendir, i encara malda per tornar al Top 14, enfonsat a la cua de la classificació de la segona divisió.

La USAP conviu amb aquest fantasma des de l'inici del campionat ProD2. La primera part de l'any, el joc de l'equip i els resultats no alimentaven l'esperança; per això, la recuperació del derbi USAP-Narbona, que es va disputar dissabte proppassat a l'Aimé Giral, era esperat com un partit talismà pels catalans. No és casual que es venguessin 12.000 entrades només a Perpinyà, tot un rècord des del descens a segona. La USAP va oferir un bon joc i va aconseguir un triomf inapel·lable amb bonus ofensiu inclòs, per 38 a 12. Amb aquest resultat, els catalans acaben l'any tercers, i les esperances d'aconseguir l'efecte rebot a primera són ben vives.