Sense el danès Jesper Noddesbo i amb el francès Cédric Sorhaindo com a únic pivot natural, el bielorús Siarhei Rutenka s'ha hagut de vestir d'home interior i variar el seu estil handbolístic. Deixar el xut exterior per passar a la línia i ajudar l'equip. Set gols de nou llançaments, amb un 100% d'encert en els xuts des dels sis metres. I el que és més rellevant, ser el primer argument ofensiu d'un Barça que tracta la seva superioritat sense miralls, gomines, ni pietat. I Rutenka en la versió del millor Jesper Noddesbo.

Rutenka ha jugat ja algunes vegades de pivot, però no és la seva posició. Ell és lateral i comparteix espai amb la ben tornada millor versió de Nikola Karabatic. Així ha guanyat cinc copes d'europa. Cinc. Amb 33 anys, i tot i haver estat el jugador franquícia del club durant molt de temps, el bielorús no ha tingut cap mena de problema a deixar el seu hàbitat natural (i més protagonista) per adquirir un rol menys decisiu però més convenient per al col·lectiu. Per jugar, el que calgui, deu pensar.

Ara afronta els darrers compassos de la seva etapa al Barça, i de la seva carrera esportiva al més alt nivell. Encara li queda corda, però ja no és un xavalet. Quan arribi, seria convenient no oblidar el que ha donat a la secció. Va vestir de blaugrana, venint del Ciudad Real de Talant Duixebàev, per trencar la inèrcia decebedora d'una secció d'handbol que tocava fons. Ho va patir fins que va guanyar la lliga de Campions. Va dotar de caràcter un equip fred i tebi i els va permetre competir contra els més grans. Va fer un memorable partit a l'Sparkassen Arena de Kiel en els quarts de final en la tornada de la Champions. Vuit de vuit. Ara, ja ho podem afegir, s'ha vestit de pivot per ajudar el Barça a guanyar la desena copa Asobal, la quarta de manera consecutiva. Les virtuts i els defectes, sempre des de la competitivitat màxima. Competir, com a leitmotiv.