Refotut 2014
Segurament altres persones, compromeses amb causes majors, puntuen els anys en l'examen final agafant uns referents polítics, socials i culturals més rellevants que no pas els meus. I fan bé. No apel·len, ja ho dic ara, als instints més baixos i passionals, que segur que em condemnaran a viure en el foc dels mediocres quan arribi la meva hora. Per tot això considero (ara faig veure que obro un sobre) que un any en què el Real Madrid és campió d'Europa –m'he fet mal als dits només d'escriure-ho– és catastròfic en gairebé tots els sentits. Aquest és l'eix sobre el qual pivota la meva incapacitat de veure les altres coses, que també han estat un desastre, amb un mínim d'objectivitat. Malgrat tot, com a (bon?) professional intentarem fer-ho.
En política, la del pont aeri, la cosa és ben senzilla. Rajoy continua a la Moncloa i aquí vam tornar a fer les nostres tradicionals manifestacions massives l'11-S i el 9-N. Però de referèndum, de moment, res de res. I els que el van poder fer de veritat, a Escòcia, el van perdre.
En futbol, el desastre hispànic en el mundial no fa oblidar la ferida citada anteriorment. A més, la situació a can Barça –0 títols– fa preveure que els cronistes ens lleparem els dits aquest 2015 per la mort anunciada de la directiva si l'equip de futbol no reacciona amb més contundència. I la Pilota d'Or? Per a Cristiano, gràcies. Focs artificials de fons. I bé, sí que hi ha hagut un munt de campions catalans, però la senyera continua sent una bandera prohibida en aquests esdeveniments, per sediciosa.
Econòmicament, els del PP ens diuen que la crisi ja ha passat, cosa que vol dir, efectivament, que encara estem pitjor que abans i que les diferències entre els que tenen molt i els que tenim poc creixen, segons tots els estudis, exponencialment.
I sobre la corrupció, ara que tant en parlem, el refotut 2014 ha servit no per enviar la Pantoja a la presó, que això només serveix per entretenir les senyores al matí, sinó perquè s'hagi reforçat el sistema de prebendes i de corrupció de la justícia, començant pel Tribunal Constitucional, passant pel dimitit fiscal general i acabant pel fiscal del cas Nóos. I pel mig, Castor: 4.731 milions. Això sí que és la Grossa.
I dels mitjans, gairebé que no n'hauria de parlar per no sentir vergonya aliena. Enmig d'alguna notícia o casualitat vertadera i d'alguna anàlisi ingènua (que no sigui capciosa), el periodisme d'investigació beu directament dels departaments d'intel·ligència de l'Estat, de les trucades del ministre, dels interessos dels propietaris d'aquests mitjans i de les companyies que hi posen més publicitat. Abans només calia saber el biaix ideològic dels diaris i les ràdios per traduir les seves informacions. Ara jo no ets pots refiar ni d'això.
Culturalment, només puc afegir que Ocho apellidos vascos ha estat la pel·lícula espanyola més taquillera de la història i que un escriptor català va anar fer una conferència a Utrecht i l'ambaixada espanyola va censurar l'acte. I Vargas Llosa, és clar, aquest gran referent que ens considera uns troglodites per voler la independència. Bones festes.