Uns dies abans del partit de l'Stoke City contra el Chelsea, José Mourinho va ser prou amable amb Bojan Krkic definint-lo com un davanter perillós. El cas és que, possiblement, no comentaria la gentilesa de l'inefable Mou si no hagués relatat que Bojan va estar a punt de matar-lo d'un atac de cor quan, en el partit de tornada de la semifinal de la Champions entre el Barça i l'Inter de Milà disputat el 28 d'abril de 2010, va marcar un esplèndid gol en l'últim minut que va ser anul·lat per fora de joc. Ai, la memòria, tan fràgil, tan capriciosa, tan errònia de vegades, malgrat que, en un cas com aquest, hi ha imatges que poden corregir el record inexacte. En fi, l'àrbitre no va anul·lar el gol a Bojan per fora de joc (tot i que Mourinho recordés que hi estava i que ho repetís sense dubtar-ho), sinó perquè va considerar que Touré Yaya havia tocat la pilota amb la mà abans de passar-l'hi al davanter, que va avançar dins l'àrea i va col·locar un xut per dalt inabastable per al porter Júlio César. Jo ho recordava amb la sensació molesta que, si havien existit, les mans de Touré Yaya eren involuntàries i que, en tot cas, la pilota hi havia rebotit a conseqüència del rebuig d'un defensa. He buscat les imatges al YouTube i, en fi, no sé si el meu barcelonisme fa que ho vegi malament o que vegi allò que vull veure: ni tan sols veig que la pilota toqués una mà de Touré Yaya, que, en tot cas, les tenia totes dues enganxades al cos. Jo crec que la pilota va anar a parar al ventre de l'aleshores migcampista barcelonista, però reconec que no es veu clarament, que és possible dubtar-ne. Tanmateix, sempre m'ha semblat estrany que no se'n parlés més, d'aquesta jugada, que no s'insistís en el fet que el gol hauria pogut ser injustament anul·lat, tot i que també és cert que, poc abans, Piqué, en una acció magnífica en què va regatejar i va fer una volta sobre ell mateix, en va marcar un després d'haver arrencat, possiblement, des d'una posició en fora de joc. El cas és que s'ha parlat molt més dels suposats penals que Tom Henning Ovrebo no va xiular contra el Barça en aquella mítica semifinal a Stamford Bridge. Mourinho, exercint com a entrenador del Madrid, es va encarregar de fer-ne memòria. En canvi, tampoc no es parla tant del fet que, en aquella mateixa semifinal contra l'Inter disputada l'abril del 2010, el Barça va haver de jugar el partit d'anada a San Siro després d'un llarg viatge en autobús a causa del núvol de cendra que, provocat per l'erupció del volcà Eyjafjalla, va impedir la circulació aèria durant uns dies a bona part d'Europa. Ni tan sols es remarca el tercer gol de l'Inter, que, amb el permís de l'àrbitre portuguès Olegário Benquerença, Diego Milito va marcar en fora de joc. Mourinho, doncs, potser també és un creador de memòria col·lectiva (i d'oblit) atenint-nos al record desigual d'aquestes incidències i a la diferent consideració sobre el seu caràcter decisiu. Vés a saber si a partir d'ara es recordarà que Bojan va marcar en fora de joc contra l'Inter.

Recordo molt aquell partit, la impotència del Barça davant la teranyina de Mourinho, l'expulsió rigorosa de Motta, Eto'o com a únic davanter de l'Inter uns mesos després que Guardiola no el volgués, la parada excelsa de Júlio César a un xut enverinat de Messi en la primera part, l'alegria manifestada provocativament per Mourinho al final del partit i el ruixat d'aigua al Camp Nou. Però, sobretot, recordo el gol anul·lat a Bojan Krkic, un jugador pel qual sento una debilitat sempre reconeguda. He pensat que, si el gol hagués estat concedit, potser hauria continuat al Barça, tot i que, sense que mai no ho hagi entès, Guardiola no se'l mirava amb prou bons ulls o potser, fins i tot, li tenia el dit ficat a l'ull. Bo, després d'anys a la deriva, m'alegra que Bojan sembla que hagi encaixat a l'Stoke City entrenat per Mark Hugues. I que Mou el pugui continuar reconeixent com un davanter perillós, malgrat que l'Stoke City va perdre contra el Chelsea per 2 a 0. Diuen que Bojan va ser el millor del seu equip. I que Cesc excel·leix en un Chelsea temible.