Fa l'efecte que, per gentilesa dels poderosos, el dia dels Innocents ja dura tot l'any. Els sentim cada dia amb els seus discursos de caire triomfalista, presentant-nos paisatges idíl·lics que res tenen a veure amb el que vivim i patim en la nostra realitat empírica. Rutina que ells ignoren i menyspreen perquè no casa gens amb el paisatge digne de conte de fades que els interessa presentar. Aquest ja és un joc dialèctic constant, signe bàsic d'aquests temps. Qualsevol poder et pinta el panorama de color rosa quan tu, els teus i tots aquells que aguantem les seves carències i arbitrarietats el veiem negre com una fumera. De vegades, quan l'impuls primari respon a la barruda provocació, pensem que ens prenen literalment per rucs, que ens veuen incapaços de regir segons un criteri propi, que ens creuen eternament disposats a empassar-nos qualsevol de les seves mentides. En altres ocasions, més freds i tranquils, ens vénen ganes d'analitzar què pretenen amb aquests plantejaments i, aleshores, toca preocupar-se. Gaudeixen de l'immens marge de maniobra que els concedeix l'avantatge de tenir la paella pel mànec, de conèixer perfectament l'estratègia que volen aplicar i els altaveus mediàtics còmplices de què disposen. Agafin, per exemple, els darrers discursos de Mariano Rajoy, aconsellat a difondre un triomfalisme preelectoral que voreja l'insult, dient-nos que l'Estat va com una seda quan només veus devastació econòmica arreu, incapacitat absoluta i manifesta per governar, un formidable sot que costarà anys i panys remuntar. Tant se val. Ells et col·loquen la seva realitat virtual i ja t'apanyaràs, que només els interessa continuar aferrats a la cadira i defensar els interessos d'una minoria. Busquen, amb aquesta astúcia, la complicitat de la branca més conservadora i insolidària, poc avesada al criteri propi, a dubtar de tot allò que li puguin plantejar des del poder establert. No governen per a tothom, ho fan ajudats pels seus i per aquells, ingenus o no, amb tendència a creure en la bondat i capacitat dels que manen. No creguin que estan llegint una anàlisi política, no. Simplement, hi ha gent que plagia la tàctica per portar-la al terreny que els convé.

Bartomeu està en campanya i es desmarca de tot el que va contribuir a crear, com si ell no n'hagués estat mai coresponsable. Et diu, per exemple, que el Barça és transparent, quan la seva opacitat en la gestió traspassa els límits tolerables en democràcia. Parla de valors mentre rep diners d'una execrable dictadura. S'omple la boca quan és evident que aquesta junta ha destrossat l'herència rebuda, incapaç de suportar l'èxit anterior per pura baixa passió. Presumeix de demòcrata mentre, amb l'altra mà, intenta fer callar els dissidents sense cap respecte per la llibertat d'expressió, sense escoltar els sòlids arguments dels heterodoxos. Assegura que treballa per al club quan ningú l'ha votat i només l'interessen, llop amb pell de xai, sis anys de continuïtat que facilitin perpetrar l'arriscada remodelació de l'estadi. Al final, com que tot és tan previsible al Barça, la falta de títols el farà caure i l'obligarà a convocar eleccions l'estiu vinent. Però el cinisme dels seus missatges posa la pell de gallina. 28 de desembre, ens prenen per innocents.