Eleccions i seleccions
més aviat s'iniciarà el camí cap
a l'estat
propi i cap a l'oficialitat
de la selecció catalana
Catalunya va jugar diumenge passat un nou partit de seleccions, aquest cop contra el País Basc. El combinat de Gerard López va empatar a 1, però va fer un molt bon encontre i va demostrar que podria competir a primer nivell. Però malauradament hem de continuar fent servir el condicional. Podria, podria, podria... Fa massa anys que estem en aquest escenari i els catalans volem deixar de jugar costellades i poder anar a les fases finals de l'Eurocopa o al mundial. L'única manera, però, per fer aquest pas és que Catalunya esdevingui un estat propi. És cert que hi estem més a prop que mai i que en els últims anys s'ha avançat el que no està escrit, tot i que falta l'impuls definitiu, segurament el més complicat.
Aquesta empenta només es pot aconseguir si Artur Mas convoca eleccions al més aviat millor. Si és al febrer, millor que al març, i si és al març, millor que a l'abril. Com més aviat es faci, més aviat començarà el camí cap a l'estat propi i més aviat es desenvoluparan les estructures d'estat, entre les quals hi ha les seleccions. En aquests moments el president de la Generalitat i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, estan intensificant els contactes per trobar el desllorigador i convertir aquests comicis en el referèndum definiu, el que no es va poder celebrar el 9 de novembre.El principal escull entre els dos mandataris és com afrontar aquesta cita electoral, és a dir, si articular una llista unitària, com defensa Mas, o candidatures paraigua, com manté Junqueras. Personalment crec que les llistes separades i coordinades a través d'un punt programàtic comú sumen més, però, es triï una opció o l'altra, el més important és que el sobiranisme vagi unit i faci pinya en aquest tortuós camí.
Una vegada es desencalli aquesta problemàtica i es convoquin eleccions, no hi haurà marxa enrere. Catalunya iniciarà el seu trajecte i, a la llarga o la curta, les seleccions tindran la seva oficialitat. El Consell Assessor per a la Transició Nacional, l'òrgan creat pel govern per assessorar-lo en aquest procés, destaca que el “sol fet d'esdevenir independent de manera quasi automàtica s'accediria a la presència internacional en aquelles competicions en què es participa amb representants estatals”. Tot i això, els precedents destaquen que només el consens internacional permetria l'ingrés a la FIFA. Però, com deia abans, aquests passos cauran pel seu propi pes i, a hores d'ara, la decisió més transcendental és que es convoquin eleccions de manera immediata.
Escollir entre Catalunya i Espanya
Alguns dels jugadors que diumenge van saltar a la gespa de San Mamés potser no estaran disposats a escollir entre Catalunya i Espanya, però d'altres segurament sí. Aquest serà un altre veritable embat. Quants apostaran per lluir la samarreta del seu país? Tot indica que el nou estat català permetrà als ciutadans mantenir la doble nacionalitat –la catalana i l'espanyola– i també hi haurà cooficialitat de llengües entre el castellà i el català i, per tant, el més probable és que passi el mateix amb les seleccions. És a dir, que cadascú podrà triar on vol jugar. Llavors sí que serà el moment que els grans jugadors es mullin. Generalment els esportistes de primer nivell són contraris a opinar sobre qüestions polítiques –per sort el procés català i el 9-N han canviat la percepció en figures mundials com ara Gerard Piqué i Xavi Hernández–, tot i que aquest cop ningú no ho podrà evitar.