L'espai dividit pel temps, la velocitat. O satisfer les necessitats del consumidor obtenint un benefici per a l'empresa, el màrqueting. Tots, amb més o menys utilitat per al nostre dia a dia, vam rebre la primera lliçó de física. Una sentència que, aparentment, no ens afecta tant com la segona; la que encapçalava la llista de les definicions que mesos més tard memoritzàvem –en castellà– per aprovar una de les assignatures troncals del primer curs de la llicenciatura que em va patrocinar el govern de majoria absoluta de l'homenet que devia viure, si fa o no fa llavors, el seu moment àlgid posant els peus sobre la taula del president dels EUA.

Tampoc puc donar, des d'aquest espai, lliçons amb un parell de definicions. Sí que confesso que la segona sentència em ve al cada vegada menys poblat cap en una tercera part de les notícies que llegeixo.

I, després, passa el que passa: es barreja el tocino amb la velocitat. I ja vaig a l'esport, que per això som aquí. Resulta que el dia 28 de desembre es fa una cursa de Sant Silvestre, perquè si no es diu així ja no hi va tanta gent; encara que no sigui el dia 31 i falti un àpat, copiós, per entrar al següent any natural. Els organitzadors, per fer broma, anuncien per megafonia que hi haurà control antidopatge a l'arribada. I tot són corredisses. A la mateixa cursa, un cardiòleg que corria (Javier Martín Moreiras) va salvar la vida a un company de 76 anys –practicant habitual, sobretot de ciclisme, diuen les cròniques– estès a terra amb aturada cardiorespiratòria. No va ser tan afortunat un altre corredor, que quinze dies abans en un cros va morir en acte de servei amb 54 anys. El cardiòleg recordava la necessitat de fer-nos una prova d'esforç i en comparava el cost amb el que ens gastem en material esportiu. I la notícia del 31? Que els tres primers de la Sansilvestre Vallecana Popular (?) són desqualificats perquè no duen la samarreta oficial. Però ja se sap, necessitats i beneficis... Salut.