No hi crec, però de vegades fa la sensació que això de les conjuncions astrals pot arribar a tenir una certa versemblança. Movent-nos només en el terreny esportiu, aquest començament d'any ha deixat perplex més d'un. S'ha donat una coincidència de resultats i situacions difícilment explicables de tan inesperats. En futbol hi pot haver algun resultat estrany, fora de la lògica, però davant de tanta ensopegada inexplicable i inesperada un ja no sap què pensar. En altres esports, coses semblants. Per confirmar un començament tan rar només faltava veure com a Nani Roma li fallava el vehicle tot just començar. Com s'explica que un cotxe amb tanta inversió en hores de mecànica i diners, i preparat per a la carrera més dura de totes, no aguanti ni els primers quilòmetres? La mecànica no és infal·lible, diuen. En el futbol quan passen aquest coses després de festes es diu, per fer-ho fàcil, que la culpa és dels torrons. Sigui com sigui, la veritat és que la seguretat total no existeix i quan ens pensem que ho tenim tot lligat és quant la sorpresa del contratemps mortifica molt més. A l'Espanyol li va passar exactament això. Els jugadors van sortir al camp pensant-se que els contraris anaven tips i que amb poca cosa en tindrien prou per guanyar el partit. Però no. Ja dèiem l'altre dia que la modèstia de l'Eibar és un insult per als clubs milionaris. I pel que es va veure diumenge si es manté en la seva filosofia de joc i de club, mantindrà la categoria i continuarà provocant molts mals de panxa. Per això es fa difícil d'entendre l'actitud i la manera de fer dels jugadors de l'Espanyol. Els dies i les hores prèvies al partit, després de les vacances, tot era bona disposició, optimisme i confiança. Però no va servir de res, perquè només trepitjar la gespa se'n van oblidar de seguida.

A Nani Roma li va faltar mecànica i a l'Espanyol li va sobrar vergonya.