La derrota de diumenge, amb les posteriors declaracions d'Andoni Zubizarreta recordant que Bartomeu era qui millor coneixia tot l'afer de la sanció de la FIFA, ja que llavors era el vicepresident esportiu del club, ha acabat precipitant la seva destitució i, de retruc, la dimissió de Puyol. Semblava, però, només qüestió de temps que Zubizarreta, cada cop més a la corda fluixa, deixés de ser el director esportiu del Barça. Amb el que gairebé ningú comptava era que als problemes institucionals s'hi afegís ara el de l'enfrontament entre Leo Messi i Luis Enrique. Un nou maldecap, i dels grossos, per si no n'hi havia prou, escenificat amb la suplència de l'argentí a Anoeta i la seva absència ahir en l'entrenament al Miniestadi per una inoportuna “gastroenteritis”.

Luis Enrique va jugar amb foc deixant Messi, Neymar i altres titulars com ara Piqué i Alves a la banqueta, i es va cremar. Ja sabia que el Barça pateix sempre a Anoeta, un camp on també el Madrid i l'Atlético han perdut aquesta temporada, i tot i això va preferir apostar per la temeritat de no alinear-los des de l'inici. Perquè no fer jugar Messi ni Neymar, els dos jugadors més decisius de l'equip, en un partit com aquest, només es pot qualificar així. Si tenia clar que no els faria jugar perquè només s'havien entrenat dos dies abans del partit, que no els hagués donat permís fins al 2 de gener. En la Premier League, els jugadors no tenen descans en tot el Nadal i els que són de fora no poden viatjar als seus països, i no passa res. Tots obeeixen, s'entrenen i juguen. El que ha passat, tant per part dels jugadors com del tècnic, és menystenir la preparació d'un enfrontament clau que, tal com va anar la jornada, permetia assaltar el lideratge provisional. Ja es veurà, però són tres punts que perfectament podrien costar una lliga. Molt greu. I més, tenint en compte els problemes que ha tingut l'equip tot el curs per tirar endavant aquesta mena de partits, especialment a domicili, amb derrotes a París i al Bernabéu, a més dels empats a Getafe i a Màlaga. Inexplicable i difícil d'entendre. Fa temps que ha quedat clar que aquest Barça no té una identitat pròpia, i ara mateix depèn de l'estat de forma dels tres cracs de dalt. Prescindir-ne de dos alhora és posar-te pals a les rodes innecessàriament. A Almeria per poc no es guanya i a Sant Sebastià ja no s'hi va estar a temps.

Luis Enrique va voler arriscar massa demostrant que és ell qui mana, i es va passar de frenada. La famosa gestió del vestidor se li està anant de les mans. A Messi no li va agradar gens ser suplent a Anoeta ni ser l'únic que en el descans hagués de sortir al rescat de l'equip. Fet el mal, ja que els tres punts ja han volat, si realment es vol aspirar a guanyar algun títol no queda res més que redreçar la situació amb el crac argentí. Però sobretot a llarg termini, perquè no marxi. Per afegir més llenya al foc, ahir a mitja tarda, Messi començava a seguir el Chelsea en el seu compte d'Instagram. Embolica que fa fort.