Dijous vinent, l'Sliman farà quinze anys. És un vailet inquiet, curiós, viu en extrem, que va arribar a Barcelona fa uns anys per ser tractat d'una malaltia que allà on vivia, als camps de refugiats del Sàhara, li hauria provocat la mort al cap de pocs mesos. L'oncologia pediàtrica de Vall d'Hebron, la seva voluntat i el polsim de sort que sempre cal en aquests casos van fer que l'Sliman se'n sortís, i ara viu a Mallorca amb una família d'acollida catalana que treballa a les Illes. No pot ser en millors mans.

Fonamentada la salut, el procés per restablir la normalitat pròpia d'un noi de la seva edat ha estat curt perquè l'Sliman captura i processa tot el que li interessa amb la velocitat d'un llamp. Parlava castellà i català amb fluïdesa al cap d'un any i avui l'únic accent que té és el de les Illes.

En aquesta recuperació de la normalitat hi ha l'esport. El nostre amic, l'afició pel futbol no l'ha adquirida aquí, la portava de sèrie. I resulta que després d'haver competit amb normalitat fins a la temporada passada, el mateix club no li ha volgut tramitar la fitxa. Un efecte indesitjat més de l'article 19 de l'estatut del jugador de la FIFA, que prohibeix que un club fitxi menors de 18 anys excepte que es doni alguna de les tres condicions següents: si els pares fixen prèviament la seva residència en el país que és seu del club per raons no relacionades amb l'esport; si el jugador prové de la UE i ja ha fet 16 anys, i si, residint en un estat diferent al del club, viu a menys de 50 quilòmetres de la seu del club. És a dir, viure a Cotlliure i jugar amb el Figueres.

L'Sliman no entra en cap de les excepcions. La sanció al Barça ha espantat –lògicament– el seu club. De manera que el vailet s'entrena però no juga. Ni amistosos. I la gràcia que li fa...

El famós article 19 es va redactar per protegir de l'explotació els menors. Per impedir que clubs sense escrúpols fitxessin jugadors per, quan no els servissin, deixar-los tirats al carrer. El Barça no explota ningú, però és a partir de la sanció al Barça que s'han desencadenat situacions com la del jove sahrauí.

L'Sliman està confós. Maleiria Bartomeu o Zubizarreta per no haver anat amb més compte, però alhora coneix i enumera situacions d'altres joves que ha conegut i que, tot i vulnerar la norma, juguen amb normalitat. I no ho entén. Tampoc s'explica com pot ser que una norma pensada per protegir els més desprotegits es giri justament contra ell, que és un exemple paradigmàtic. Si la regla no serveix, o es poleix, o s'elimina.

Potser sí que el cas de l'Sliman és rebuscat, però per això mateix estic segur que hi ha molts més exemples més convencionals de mainada amargada sense motiu. És d'agrair que no s'hagi iniciat cap campanya indiscriminada de denúncies contra els clubs que tenen jugadors en situació no reglamentària perquè perjudicaria sobretot els nois. Però estaria molt bé que d'una vegada se sabés qui va denunciar al Barça perquè tots els Sliman que hi ha escampats pel món poguessin assenyalar amb el seu dit el culpable de tantes il·lusions frustrades.