S'ensumava enrenou pel partit de diumenge, però quan l'estadi es va començar a omplir, ràpidament es va entendre que la gent tenia ganes de veure un gran partit, de començar a passar comptes amb el rival contra el qual el Barça va ser incapaç de guanyar la lliga la temporada passada –de fet, ni tan sols va ser capaç de derrotar-lo en cap dels sis partits en què es van veure les cares– i de donar ànims al conjunt de Luis Enrique.

En aquest moment de la pel·lícula, queda clar que el públic sap destriar força bé quan cal collar i quan toca donar escalf i energia.

Sens dubte, una derrota i un mal partit haurien encès la metxa, però la predisposició de la gent era fer costat als seus, que prou garrotades ha patit la institució aquests darrers dies per empènyer encara més cap al penya-segat l'única cosa que encara es manté dreta: les possibilitats d'èxit del primer equip.

Per la manera com es va manifestar diumenge el Barça al camp, s'entén que aquest equip té molt recorregut encara, i que les pors justificades perquè tot s'ensorrava fan un cop de volant en el camí de la perdició i es posen novament en la ruta d'una trajectòria més engrescadora.

Així sí, Barça. Així sí, Messi. Després del nefast partit de lliga a Sant Sebastià, estaven justificats els dubtes i les pors. El partit de diumenge, en què tothom es volia reivindicar, va ser la millor mostra que encara queda futbol, potser una mica –o molt– allunyat de la idea en majúscules, però també vàlid.

Xavi, per problemes físics, va desaparèixer de l'equip el dia en què el Barça es jugava molt més que tres punts, i va aparèixer un mig del camp capitanejat per un millorat Rakitic, que va fer jugar l'equip de manera explosiva, intensa i sense pausa. Bé, va ser una altra opció, reeixida, i que a la fi va fer vibrar l'estadi. Sembla, doncs, que encara hi ha vida.

A més de l'èxit a la gespa, també es va agrair que la gent estigués pel futbol i s'abstingués de collar més l'entitat amb debats, combats d'animació i altres posicions que no evitaran que el dia que l'actual directiva marqui un calendari electoral els socis passin comptes amb els actuals gestors per haver dut el Barça a un despropòsit impensable fa cinc anys quan van heretar una joia que només calia contemplar i gaudir.

En aquest disbarat de gestió, ahir va arribar el darrer capítol, el que va protagonitzar l'encara president del Barça, convertit en el justicier del barcelonisme, per decidir, com si el club fos seu, que no acudia a una cita organitzada per la FIFA, l'elecció del millor jugador del curs passat.

Per coses com aquestes, i no pels èxits que encara frisem per celebrar del primer equip aquesta temporada, estarà bé que la gent blaugrana el dia de les votacions passi comptes amb uns gestors que han anat amuntegant despropòsits.

Així, que el club no dubti que tindrà als seus donant suport a l'equip fins al darrer alè, però seria una insensatesa que els que manen arribessin a interpretar que el suport també es fa extensible a la zona noble de l'estadi.