Hi ha coses que són i seran impos­si­bles d'eli­mi­nar, per exem­ple l'escam­pada de tòpics, par­lats i escrits, que fan uns i altres en les prèvies dels par­tits. Les inten­ci­ons i la dis­po­sició que mani­fes­ta­ven el tècnic i els juga­dors de l'Espa­nyol era per pen­sar que, com a mínim, sor­ti­rien a la gespa del Ber­nabéu amb ganes de posar les coses difícils al Madrid. Però va ser tot el con­trari. Com xaiets van dei­xar que els blancs, sense gai­res exhi­bi­ci­ons, encar­ri­les­sin ben aviat el par­tit per poder dor­mir a la palla tota la segona part. D'acord que aquesta mena de par­tits a casa dels grans no són els de comp­tar-hi per treure'n algun ren­di­ment. Més aviat són dels de com­plir el tràmit i vigi­lar que no te'n facin un sac. El que és escan­dalós és que un club de la tra­dició del Madrid encara faci ús del que se'n diu clàusula de la por, aque­lla per la qual els juga­dors cedits (és el cas de Lucas Álva­rez) no poden jugar con­tra el club pro­pi­e­tari si no hi ha una indem­nit­zació econòmica. Quina ver­go­nya i quina pre­potència més estúpida. Però que voleu que no passi amb tota aquesta fauna que corre pels des­pat­xos dels clubs de fut­bol! Tam­poc no crec que aquest dia els juga­dors blanc-i-blaus arri­bes­sin can­sats a Madrid per al par­tit de copa con­tra el València. A l'hora d'enlles­tir aques­tes rat­lles, el par­tit ha aca­bat. Tot i el bon resul­tat de l'anada, no hi tenia gaire fe, però han remun­tat i, ben mirat, pot­ser hau­ria estat millor fer un bon par­tit i que­dar eli­mi­nat que con­ti­nuar en la com­pe­tició. La història recent ens diu que les grans cam­pa­nyes de l'Espa­nyol en la copa, amb títols inclo­sos, s'han aca­bat trans­for­mant en finals de lliga d'infart si no el mateix any, el següent. Ara mateix, mal­grat la victòria con­tra el València, el par­tit a casa con­tra el Celta és el que importa. Si es vol con­so­li­dar l'afició, no es pot fallar i no pot sor­tir al ter­reny de joc ni com el dia de l' Eibar ni com l'altre dia a la capi­tal d'Espa­nya.