Importantíssima victòria (3-1) del Barça de Luis Enrique contra l'Atlético de Madrid, en què tot el camp va ser un clam per finalitzar una setmana moguda i tensa, suavitzada pel còmode 5-0 en la copa contra l'Elx. Tothom esperava el duel contra els colchoneros per saber quin rumb seguiria la nau blaugrana. Boníssima entrada malgrat la incomoditat de l'horari. Es temia, amb raó, el rival, ja que l'any passat, en els sis enfrontaments disputats, els barcelonistes van ser incapaços de guanyar. El trencament d'aquesta ratxa es va fonamentar en el compromís demostrat pels jugadors, molt meritori per les exigències d'un rival supercompetitiu, que juga al límit del reglament, que intimida constantment l'àrbitre, que té una altíssima intensitat i un gran perill en accions d'estratègia, amb disset gols marcats, nou dels quals de córner. La resposta del Barça va ser extraordinària, neutralitzant les accions dels córners amb marcatges a l'home, deixant tres davanters que no defensaven però que obligaven el rival a deixar tres defenses. Una ferma i segura defensa liderada per un bon Piqué, secundada per un fiable Mascherano i per dos laterals: Alba, més ofensiu, i Alves, que mantenia la zona. Va tornar la màgia d'Iniesta, el bon posicionament de Busquets i la recuperació d'un Rakitic més centrat, que va fer un mig camp més consistent. Tots els elogis per al trident atacant. Per fi vam veure un poderós Luis Suárez, que sens dubte va fer el millor partit com a blaugrana. El va afavorir que el Barça fes més contraatacs que habitualment, ja que va poder explotar la seva velocitat i força. Per la seva banda, Neymar està demostrant la seva grandíssima qualitat tècnica. Hàbil, lleuger, ràpid, amb un un contra un boníssim, agosarat i valent, va estar a punt de lesionar-se en ser víctima d'una esgarrifosa entrada. A Leo Messi l'hem deixat per al final. Diumenge va tornar a demostrar per què és el millor jugador del món. Va ser el líder indiscutible de l'equip, va jugar molts minuts a la banda dreta –Neymar, a l'esquerra– sense abusar de les entrades sempre pel mig, fet que va desconcertar la defensa madrilenya. A més, les seves declaracions davant la premsa van eliminar molts dubtes. El Barça ha redreçat el camí. Que duri!