Opinió

L'avi que no s'oblida de si mateix

Repapieja, i diu que va ser un referent per a la joventut quan col·leccionava Pilotes d'Or

15 de gener del 2065. Port de Func­hal. Sis de la tarda. Un octo­ge­nari envol­tat de cri­a­tu­res esguarda cre­uers de luxe men­tre des­grana glòries pretèrites. Els nens, doc­to­rands en relats miti­fi­cats pel patri­arca, escol­ten paci­ents en nom de la for­tuna amas­sada. El pacte emo­ci­o­nal és clar: tu em dónes reco­nei­xe­ment imme­diat i jo et garan­teixo benes­tar mate­rial per com­prar el demà. L'home, enva­len­tit per una brisa melan­gi­osa i les mira­des com­pla­ents dels seus, es lleva davant dels néts, s'aixeca una samar­reta cenyida, i es tensa les arru­gues dels abdo­mi­nals amb tanta virulència que deixa anar una llufa al vent de Madeira. Silenci. Ningú psi­co­a­na­litza la ferum nau­se­a­bunda de pata­tes, faves i panotxa, i tot­hom segueix atònit la con­signa pater­nal: “No fal­teu al res­pecte a l'avi, perquè havia estat una per­sona molt reco­ne­guda a la seva època.” L'avi es torna a asseure, repa­pi­eja, i diu que va ser un refe­rent per a la joven­tut quan col·lec­ci­o­nava Pilo­tes d'Or des de l'Olimp. És lla­vors quan el nét agi­ta­dor li demana el nom d'un argentí que segons li ha expli­cat un amic lli­bertí que cerca pàgines cen­su­ra­bles, mar­cava gols de penal en par­tits d'importància rela­tiva. Tabú vio­lat. Tensió. Ner­vis. Ros­tres res­trets. Mira­des cre­ua­des. Gani­vets afi­lats. Explosió. Cata­clisme. Heca­tombe. L'avi es mou espasmòdica­ment i deixa anar parau­les incon­ne­xes entre si. Els néts aguan­ten el xàfec de retrets sense saber exac­ta­ment què deu­ria pas­sar cin­quanta anys enrere, i accep­ten la pro­fe­cia de la seva inu­ti­li­tat perpètua. Neces­si­ten mar­xar. Por­ten una hora acom­pa­nyant-lo i li dema­nen amb edu­cació si poden que­dar amb els seus res­pec­tius col·legues, inclòs el dege­ne­rat del lloc web. L'avi es queda sol, i és lla­vors, amb la fresa angoi­xant de l'oreig atlàntic, que embol­ca­lla llo­rers res­secs men­tre etziba un renec a l'aire tot jurant-se que ell, a pesar de la con­xorxa mun­dial per enter­rar-lo en vida, mai s'obli­darà de si mateix.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)