No sóc en Charlie. Ni vull saber res de la colla de valents que diumenge, envoltats de guardaespatlles, van fer el trist espectacle a París en nom de la llibertat d'expressió. I, l'endemà, a fer empresonar advocats bascos per presumpte frau fiscal.

Jo sóc Rocío. Gijón va ser la seu el cap de setmana passat del campionat estatal de ciclocròs. Divendres les curses de relleus, dissabte les de categories màster i fèmines i diumenge cadet –va guanyar un català, Jofre Cullell–, júnior, sub-23 i elit (bronze d'Hermida). Rocío Gamonal corria al costat de casa seva. És de Siero, a 20 minuts en cotxe d'on es disputava la competició. I va guanyar el seu sisè títol amb marge respecte a la segona i la tercera, asturianes com ella: Lucía González i Aida Nuño.

Pocs metres abans d'entrar a meta, va recollir una bandera d'Astúries a un aficionat. Una bandera que deu ser constitucional i tot. Que no és que sigui una estelada o una altra que demani l'apropament dels presos als seus llocs d'origen. O la llibertat d'expressió... Una manera de compartir el seu triomf amb la gent que l'envolta com podrien fer, per exemple, els pilots de motociclisme quan pugen als podis de Montmeló. Però no ho fan.

Entrar a meta amb la bandera de la teva comunitat, 100 francs suïssos. Per a la resta... La federació espanyola va multar Rocío Gamonal amb una quantitat simbòlica. 80 i escaig euros, abans que el banc central de la pàtria de molts polítics, empresaris i esportistes d'elit de l'estat (catalans inclosos) decidís fer tremolar els mercats de divises de tot el món. “Gràcies que només ha sigut això, podria haver perdut el títol”, deia el president de la Federació Asturiana. Sí, el dia abans s'havia informat els corredors que serien sancionats per aquest tipus de celebració. O per dur ulleres de sol o gorres amb publicitat –com sí que fan a les motos– per evitar malentesos i no barrejar política i esport. Menys Charlie i més llibertat.