En Carlos és un xaval encantador d'11 anys que pertany a una família de pastors dels Andes, en una de les regions més remotes de la Patagònia argentina. Un lloc on la vida és tan poc planera com les muntanyes que envolten la seva llar. Però les dificultats no han estat mai un escull per a aquest noi, sinó un repte. I des dels 6 anys, tots els dies Carlos puja al seu cavall i recorre 18 quilòmetres (una hora i mitja de trajecte) per arribar a l'escola, passant per muntanyes i grans planures, faci bo o faci mal temps. Tota una lliçó de força de voluntat que ara, a més, s'ha vist recompensada amb un somni fet realitat per a Carlos: conèixer Messi en persona, i altres membres el primer equip del Barça, en la visita realitzada a Barcelona per aquest intrèpid jove i la seva família en la presentació de la pel·lícula documental que explica la seva història i la d'altres infants com ell.

El documental Camino a la escuela, s'estrenarà als cinemes catalans divendres, i és una cinta del realitzador francès Pascal Plisson que retrata les adversitats a les quals s'han d'enfrontar quatre infants per arribar a l'escola, a l'Índia, a l'Argentina, a Kenya i al Marroc. I Carlos Yáñez és el protagonista argentí d'aquest treball, del qual els he començat a parlar. Carlos ha fet realitat el somni de conèixer un crac incomparable, Leo Messi. Jo els convidaria a conèixer –acudint al cinema a veure el film– un ésser excepcional: Carlos, i els seus companys protagonistes del documental de Plisson. Perquè els farà reflexionar sobre una qüestió molt important com és l'accés generalitzat a l'educació de què gaudim en la nostra societat, que moltes vegades no valorem, en alguns casos desaprofitem, i sense parlar de la constant devaluació de recursos a què està sotmesa l'escola pública; en altres racons del planeta suposa un esforç titànic i una valentia incommensurable per poder-ne gaudir. Els nois del documental ens donen aquesta lliçó. Voldria ressaltar que no sabem si Carlos practica el futbol a la seva Patagònia. Però que si fos el cas i a algú del Barça li semblés oportú que s'integrés a la Masia per poder anar a escola cada dia en cinc minuts i sense vendavals ni perills i poder formar-se també com a futbolista, una estúpida normativa de la FIFA ja no li ho permetria. Quina gran protecció per a un menor!

Carlos va poder saludar un altre compatriota com és Mascherano i també altres jugadors com ara Iniesta, en la visita que va fer a les instal·lacions blaugrana convidat pel FC Barcelona. Però el moment més entranyable va ser la trobada amb Leo Messi, un moment “relindo”, en les boniques paraules de Carlos, que també es va sorprendre de les magnituds del Camp Nou. És bo saber que el FC Barcelona, enmig de totes les polèmiques que l'envolten, manté el tarannà d'allò que històricament l'ha definit com Més que un club. I que Messi hagi corregit el greu error que va suposar no fer un esforç i superar la seva gastroenteritis per participar en un entrenament tan especial com el de Reis dedicat especialment a fer realitat la il·lusió que milers d'infants catalans comparteixen amb Carlos: estar a prop del seu ídol per un dia.