Deu ser que hem perdut la capacitat d'analitzar els fets amb criteri i, per tant, ens creiem qualsevol bajanada que ens vulguin entaforar. Per exemple, dubtar de Leo Messi. Hem tingut mitja vida seva per conèixer-lo i d'ell ho sabem absolutament tot, des del precís moment en què un parell de vius es van penjar la gran medalla del famós tovalló de paper, tal com Rosell s'arrogava el mèrit d'haver fitxat Ronaldinho. Que no vinguin amb sopars de duro, només comparem on érem i on som amb ell. Repassem la història del futbol i comprovarem que, als 27 anys, a les portes encara del seu cim de rendiment fruit de l'experiència acumulada, ja és sense dubte rei indiscutible, per sobre dels déus reconeguts universalment: Pelé, Di Stéfano, Cruyff i Maradona. El que fa i ha fet ell no admet comparació ni amb els grans tòtems. Un noi de Rosario ben senzill d'entendre com a persona i fenomen: el seu hàbitat natural és la gespa, allà aconsegueix obrar com un xiquet feliç que torna al paradís infantil quan porta la pilota cosida als peus. El que faci quan no vesteix de curt és completament irrellevant, perquè els genis només ho són al seu terreny d'excel·lència. Tampoc genera problemes ni es creu l'amo de res, malgrat que cada dia arrossegui una legió d'especialistes a sembrar zitzània. Està agraït al Barça de manera perpètua des de temps adolescents, estima l'entitat i coneix la seva força simbòlica. I no demaneu que parli el nostre idioma a algú que encara no ha perdut l'accent nadiu ni el perdrà mai, com aquell Di Stéfano que va morir garlant lunfardo. A veure, primmirats, el gaudim per jugar a futbol o per parlar un català acurat? Expliqueu-nos quants ambaixadors té el país de la seva volada.

Ens ha donat un munt d'alegries i li hem sabut correspondre. I si separes enveges, interessos, mala llet, mediocritats i humana estupidesa, resulta que et quedes sense cap argument per reprotxar-li. Al contrari, li estem eternament agraïts, i que porti mil anys aquesta samarreta. No ens val tampoc la llegenda que tots els cracs surten igual de malament de can Barça. És falsa. Cada cas va ser diferent i fàcilment explicable, detall que no interessa als especialistes a llançar pedres al propi terrat quan no se surten amb la seva. Està ampliant la casa de Castelldefels i només vol, només, que el deixin en pau i li donin suport quan vénen a tocar-li el voraviu, sigui Hisenda o sigui un entrenador que s'autoproclama líder pel morro. Messi és fàcil de portar. Messi no entén com se'l tracta darrerament des del mateix club, i queda estupefacte en comprovar que se li fitxa un relleu per arraconar-lo o traspassar-lo, ja que alguns no li perdonen ni li perdonaran mai que personifiqui els èxits de Laporta i Guardiola. Ell és la imatge incontestable dels millors anys en la centenària història del club dels catalans. No li toqueu la moral ni els dallonses. Feu-li la vida tan fàcil com ell fa el futbol. Leo juga i no parla, no li cal. Si s'expliqués amb absoluta sinceritat, potser ens donaria una sorpresa i algú hauria de plegar cames ajudeu-me. Tant se val si calla. Amb ell queda absolutament tot expressat a la gespa. Si no ho sabem veure, el problema és nostre. Potser és que som molt rucs. Messi, al Barça. I prou. Deixeu d'especular.