Sens dubte, el primer gran protagonista del mundial ha estat Danijel Saric. El porter del Barça d'handbol, fitxat a darrera hora per a la competició, ha estat el principal argument de l'equip que dirigeix Valero, que es va imposar al Brasil en el partit inaugural. Saric, amb 37 anys, va vorejar un encert del 50% en les aturades.

La relació de Saric amb les competicions de seleccions és ben peculiar. Natural de Doboj, Bòsnia, el porter blaugrana ha viscut alguns dels millors moments i alguns dels pitjors, competint per a la que considera la seva selecció, la sèrbia. Concretament, en l'europeu de Suïssa, l'any 2006. Saric, Sterbik i Peric, tres grans de la porteria del Barça, competien a les ordres d'un altre referent d'aquest esport, Veselin Vujovic. Amb Sèrbia eliminada i Croàcia aspirant a semifinals, l'entrenador i algun directiu van suggerir als jugadors plavi que fossin els croats els que s'adjudiquessin el partit. Així s'havia acordat, a canvi d'un favor pendent. La resposta va ser clara. Victòria de Sèrbia. Sterbik i Saric, entre d'altres, van abandonar la selecció.

Cinc anys després, Saric se situava sota els pals de la porteria de Bòsnia. Va ser una etapa breu, amb prou feines d'un grapat de partits, i de seguida va anunciar el seu comiat de la selecció. Mai van quedar gaire clars els motius d'aquesta renúncia, sempre els va voler guardar per a si mateix.

Quatre anys després, en el mundial de llum i color, i de falta de públic, Saric ha pres, de nou, la responsabilitat sota els pals d'una selecció. En aquest cas, la de Qatar. Amb 37 anys i a prop del final de la seva carrera, el fitxatge per la selecció més rica del món ha estat com un nou contracte per a ell. Una oportunitat econòmica inigualable per a un jugador que pensa més en el final que no en el principi. Qatar serà el seu punt final a una vida plena de contrastos en l'handbol de seleccions.