A l'edat mitjana, l'escuder era un jove d'extracció noble que feia l'aprenentatge al costat i al servei d'un cavaller, amb l'esperança de ser armat algun dia ell mateix cavaller. És exactament la situació de Neymar al Barcelona. Sap que té totes les qualitats per esdevenir cavaller, però accepta amb alegria i il·lusió el paper d'escuder del màxim cavaller blaugrana, Lionel Messi.

La història del futbol, a casa nostra i arreu del món, en va plena, de situacions en què dos grans figures entren en una dinàmica fratricida per demostrar qui és el millor. Habitualment, tot acaba amb la marxa d'un dels dos cracs i la pèrdua de talent per a l'equip.

Neymar és un jugador màgic. En qualsevol equip ocuparia ràpidament la posició dominant de la plantilla. Ell, però, gaudeix jugant al Barça al costat del millor del món, s'entenen perfectament i gaudeixen al camp com dos amics que queden per fer una costellada amb partidet inclòs. El brasiler és cinc anys més jove que Messi, i fa poc temps que és al club. Sap que ara és l'escuder, però que té tots els números per ser armat cavaller ben aviat, si segueix la progressió ascendent del seu joc.

És comprensible que un jugador talentós i diferent es pugui sentir frustrat en veure's eclipsat per un de millor. Li va passar a Zlatan Ibrahimovic, sense anar més lluny. Ahir a Riazor, Neymar va fer un partit extraordinari, amb algunes jugades que segurament triomfaran a YouTube. Tot i amb això, Messi va fer un hat-trick i ell va ser substituït a la meitat de la segona part. Tanmateix Neymar va seure a la banqueta sense acritud. Content i satisfet, amb un esperit de treball col·lectiu envejable. El Barça té un cavaller imbatible, Messi, però l'escuder ja és igual de valuós per a l'equip.