A l'edat mit­jana, l'escu­der era un jove d'extracció noble que feia l'apre­nen­tatge al cos­tat i al ser­vei d'un cava­ller, amb l'espe­rança de ser armat algun dia ell mateix cava­ller. És exac­ta­ment la situ­ació de Ney­mar al Bar­ce­lona. Sap que té totes les qua­li­tats per esde­ve­nir cava­ller, però accepta amb ale­gria i il·lusió el paper d'escu­der del màxim cava­ller blau­grana, Lio­nel Messi.

La història del fut­bol, a casa nos­tra i arreu del món, en va plena, de situ­a­ci­ons en què dos grans figu­res entren en una dinàmica fra­tri­cida per demos­trar qui és el millor. Habi­tu­al­ment, tot acaba amb la marxa d'un dels dos cracs i la pèrdua de talent per a l'equip.

Ney­mar és un juga­dor màgic. En qual­se­vol equip ocu­pa­ria ràpida­ment la posició domi­nant de la plan­ti­lla. Ell, però, gau­deix jugant al Barça al cos­tat del millor del món, s'ente­nen per­fec­ta­ment i gau­dei­xen al camp com dos amics que que­den per fer una cos­te­llada amb par­ti­det inclòs. El bra­si­ler és cinc anys més jove que Messi, i fa poc temps que és al club. Sap que ara és l'escu­der, però que té tots els números per ser armat cava­ller ben aviat, si segueix la pro­gressió ascen­dent del seu joc.

És com­pren­si­ble que un juga­dor talentós i dife­rent es pugui sen­tir frus­trat en veure's eclip­sat per un de millor. Li va pas­sar a Zla­tan Ibra­hi­mo­vic, sense anar més lluny. Ahir a Ria­zor, Ney­mar va fer un par­tit extra­or­di­nari, amb algu­nes juga­des que segu­ra­ment tri­om­fa­ran a You­Tube. Tot i amb això, Messi va fer un hat-trick i ell va ser subs­tituït a la mei­tat de la segona part. Tan­ma­teix Ney­mar va seure a la ban­queta sense acri­tud. Con­tent i satis­fet, amb un espe­rit de tre­ball col·lec­tiu enve­ja­ble. El Barça té un cava­ller imba­ti­ble, Messi, però l'escu­der ja és igual de valuós per a l'equip.