Opinió

Una derrota que pot ser decisiva

Després
que el Barça perdés a
Sant Sebastià, la manera
de jugar
ha canviat i
el camí està traçat

Després de dies i set­ma­nes de con­vulsió sem­bla que la calma ha arri­bat a can Barça. Com que la ins­ti­tució depèn més del que cal­dria de l'equip, els resul­tats del con­junt de Luis Enri­que mar­quen l'agenda i l'estat d'ànim. Der­rota a Sant Sebastià amb un par­tit molt dolent i tot tron­to­lla: des­ti­tució del direc­tor espor­tiu, mal rot­llo entre l'entre­na­dor i Messi i anunci de con­vo­catòria d'elec­ci­ons anti­ci­pa­des. Victòria amb molt bon joc con­tra l'Atlético de Madrid, pas­seig per Ria­zor en un par­tit jugat a un gran nivell pels homes de Luis Enri­que i de nou es fan visi­bles cer­tes dosis d'opti­misme entre els culers.

Els dos resul­tats posi­tius han por­tat la calma a la ins­ti­tució i també al ves­ti­dor. I mira que era fàcil que el Barça jugués bé. O com a mínim ho sem­bla una vegada han pas­sat els par­tits con­tra l'Atlético de Madrid i el Depor­tivo. Es trac­tava de no fer gai­res invents, de donar con­tinuïtat als juga­dors, de fer allò que havia fun­ci­o­nat en els anys de més èxits espor­tius del Barça, allò amb què els fut­bo­lis­tes blau­grana es diver­tei­xen i se sen­ten còmodes en un ter­reny de joc.

És pos­si­ble que la der­rota a Sant Sebastià i la polèmica que es va gene­rar amb poste­ri­o­ri­tat, amb unes quan­tes tro­ba­des i reu­ni­ons entre tècnics i fut­bo­lis­tes de pes d'aquesta plan­ti­lla hagi ser­vit per millo­rar les coses i qui sap si per ini­ciar i mar­car un camí que acabi por­tant aquest equip a gua­nyar títols.

Els juga­dors han fet veure al tècnic que havien de tor­nar a fer el que millor saben fer. Con­tra l'Atlético de Madrid i també con­tra el Depor­tivo, van cedir poques opor­tu­ni­tats. El Barça es va defen­sar i es va orde­nar des de la pilota en els dos par­tits. Amb la pressió que sí que havia acon­se­guit recu­pe­rar Luis Enri­que, però sense els par­tits d'anada i tor­nada repe­tits durant el curs. Ha tor­nat el con­trol de la pilota i el joc. Els inte­ri­ors tor­nen a ser pro­ta­go­nis­tes. Tor­nen a jugar per dins i han dei­xat de veure pas­sar la pilota per sobre seu. El joc més directe de molts par­tits aquest curs ha dei­xat pas al de posició i pos­sessió. I així Ini­esta, per exem­ple, està tor­nant a ser el gran Ini­esta, com va demos­trar a Ria­zor i en la segona part con­tra l'Atlético de Madrid. I fins i tot Raki­tic sem­bla un juga­dor molt millor del que s'havia vist en els últims par­tits. Ja no va per­dut, el croat. Hi ha també més equi­li­bri defen­siu perquè els late­rals ata­quen millor. I, sobre­tot, la potent davan­tera que té el Barça torna a jugar com ho feia amb Guar­di­ola. Amb dos homes oberts, evi­tant el col·lapse que es mun­tava pel cen­tre en molts par­tits. Messi ha tor­nat a la banda per dese­qui­li­brar des de la dreta i aparèixer a l'àrea o prop de l'àrea per habi­li­tat o per sor­presa. Que l'argentí jugués tan­cat feia més fàcil la vida als defen­ses, que estan veient en els últims par­tits com Ney­mar dese­qui­li­bra també per l'esquerra i Luis Suárez tre­ba­lla i crea espais. Era fàcil. Era fer el que millor sap fer el Barça.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)