Vaig pujar perquè m'havia dit que mai por­tava homes a casa la pri­mera nit, i jo li havia rei­te­rat amb el tic nerviós de l'impos­tor des­co­bert, que mai estruc­tu­rava una cita per aca­bar-la jugant a llit con­trari. Érem men­ti­ders esca­pant de la veri­tat. Jo li havia encès la curi­o­si­tat en esbos­sar el·lípti­ca­ment l'obra de Neruda, i ella em va pren­dre rela­tant com acom­pa­nyava el seu pare al vell Atocha. Ella, feme­lla pul­cre de nom madri­leny, s'havia rebre­gat entre el fang de la por­te­ria d'Arko­nada i havia cele­brat les lli­gues d'Orma­et­xea amb parau­les aca­ba­des amb asko i arte, i ara, deni­grant el seu pas­sat abert­zale, arque­java les cames amb dis­tinció aris­tocràtica per tro­bar l'ampo­lla de pat­xa­ran que jurava que havia guar­dat dar­rere les gale­tes de fibra quàntica. M'ho va ense­nyar tot i em vaig sin­to­nit­zar. Foto­gra­fies de Bakero, Kor­ta­bar­ria i López Ufarte, una bufanda com­me­mo­ra­tiva de les semi­fi­nals con­tra l'Ham­burg i una ban­dera esquinçada usada per abri­gar-se de la sole­dat. Ens vam asseure el sofà, a prop, molt a prop. Feia hores que fal­se­java llo­rers irre­als per des­per­tar un bocí d'admi­ració i ho havia acon­se­guit, la seva mirada volia donar-me una opor­tu­ni­tat. No era escrip­tor, no era poeta, no era jo, però era a un pam de la seva boca. M'agra­dava, i per això vaig jurar-me que la relació no aca­ba­ria en un matri­moni que fes obli­dar aquests foto­gra­mes de con­nexió abso­luta. Va ser lla­vors quan, amb un som­riure libi­dinós que ama­gava la veri­tat, em va dema­nar dis­cul­pes: havia d'anar al bany a fer quel­com que exi­gia una cli­cada d'ullet perquè m'adonés que pro­ba­ble­ment anava rela­ci­o­nat amb mi. Em vaig que­dar sol amb les expec­ta­ti­ves quan va sonar l'alarma del mòbil: “Barça-Atlético. Cinc minuts per començar.” Moment de xoc, perquè sem­pre he estat un con­sen­tit i em costa reac­ci­o­nar davant els impre­vis­tos. De tota manera, no hi havia dilema. Vaig apro­fi­tar que ella tan­cava la porta del bany per par­tir dis­cre­ta­ment. No com­pre­nia per què havia aban­do­nat el ring, però de vega­des, quan tra­ves­ses sense equi­patge la fron­tera dels trenta, els par­tits del Barça exci­ten més que una còpia borda de femme fatale.