Vaig pujar perquè m'havia dit que mai portava homes a casa la primera nit, i jo li havia reiterat amb el tic nerviós de l'impostor descobert, que mai estructurava una cita per acabar-la jugant a llit contrari. Érem mentiders escapant de la veritat. Jo li havia encès la curiositat en esbossar el·lípticament l'obra de Neruda, i ella em va prendre relatant com acompanyava el seu pare al vell Atocha. Ella, femella pulcre de nom madrileny, s'havia rebregat entre el fang de la porteria d'Arkonada i havia celebrat les lligues d'Ormaetxea amb paraules acabades amb asko i arte, i ara, denigrant el seu passat abertzale, arquejava les cames amb distinció aristocràtica per trobar l'ampolla de patxaran que jurava que havia guardat darrere les galetes de fibra quàntica. M'ho va ensenyar tot i em vaig sintonitzar. Fotografies de Bakero, Kortabarria i López Ufarte, una bufanda commemorativa de les semifinals contra l'Hamburg i una bandera esquinçada usada per abrigar-se de la soledat. Ens vam asseure el sofà, a prop, molt a prop. Feia hores que falsejava llorers irreals per despertar un bocí d'admiració i ho havia aconseguit, la seva mirada volia donar-me una oportunitat. No era escriptor, no era poeta, no era jo, però era a un pam de la seva boca. M'agradava, i per això vaig jurar-me que la relació no acabaria en un matrimoni que fes oblidar aquests fotogrames de connexió absoluta. Va ser llavors quan, amb un somriure libidinós que amagava la veritat, em va demanar disculpes: havia d'anar al bany a fer quelcom que exigia una clicada d'ullet perquè m'adonés que probablement anava relacionat amb mi. Em vaig quedar sol amb les expectatives quan va sonar l'alarma del mòbil: “Barça-Atlético. Cinc minuts per començar.” Moment de xoc, perquè sempre he estat un consentit i em costa reaccionar davant els imprevistos. De tota manera, no hi havia dilema. Vaig aprofitar que ella tancava la porta del bany per partir discretament. No comprenia per què havia abandonat el ring, però de vegades, quan travesses sense equipatge la frontera dels trenta, els partits del Barça exciten més que una còpia borda de femme fatale.