El desembre passat, la primera cadena de la televisió pública alemanya (ARD) va emetre un reportatge en què denunciava el dopatge massiu i sistemàtic en l'esport rus. El reportatge, realitzat per Hajo Seppelt, es titulava Secret oficial dopatge. Com Rússia crea els seus vencedors i incloïa els testimonis de directius, entrenadors i esportistes que explicaven com havien amagat positius, havien dopat els esportistes i s'havien dopat, segons fos el cas. El reportatge va fer que tant l'Agència Mundial Antidopatge (AMA) com la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF) engeguessin sengles investigacions. Dies després, l'AMA es va emportar unes 3.000 mostres d'esportistes russos per analitzar-les als laboratoris de Colònia, a Alemanya. Aquesta setmana hem sabut que l'Agència Antidopatge de Rússia (RUSADA) ha suspès cinc marxadors, quatre d'ells campions olímpics o mundials, per dopatge. No és la primera ni l'última vegada que són sancionats, de cop, un bon grapat d'atletes russos. L'any 2008, set de les millors migfondistes russes ja van ser suspeses i de tant en tant apareixen casos aïllats de russos dopats. Com passa amb altres països, tampoc ens hem d'enganyar.

A partir del cas rus, però, em sembla interessant fer una mica de ficció i recordar una de les conseqüències esportives de la caiguda del mur de Berlín i la descomposició de la URSS: el descobriment de dopatge planificat i sistemàtic que es va fer en l'esport de la desapareguda República Democràtica Alemanya. La RDA, un petit estat de 16 milions d'habitants, va ser una de les grans potències esportives mundials entre les dècades dels anys setanta i noranta del segle passat. En els Jocs Olímpics i els campionats mundials i europeus rivalitzava –i superava de vegades– amb els Estats Units i la URSS. Quan va caure el mur i es van obrir els arxius de la RDA, inclosos els de la policia política, l'Stasi, vam saber amb tots els ets i uts com a la RDA es dopava els esportistes. La RDA va pagar per tots. Va perdre i la història l'escriuen els vencedors. A l'est va guanyar Rússia, hereva de la URSS. Sempre m'he preguntat per què la URSS permetia que la RDA fes el que feia en l'esport. En el ben entès que res del que passava a l'altra banda del teló d'acer es podia fer d'amagat dels soviètics. Si a la RDA dopaven els esportistes, per, entre altres coses, guanyar els soviètics, com és que la URSS ho deixava passar? Potser és que a la URSS feien el mateix –ells amb 290 milions d'habitants– i uns pels altres es tapaven les vergonyes. I com que a la URSS no es van obrir prou les finestres, als arxius de la KGB hi hauria –o hi havia– documents com els que es van trobar als de l'Stasi.

Només és ficció, però el que està passant ara em referma en el convenciment que no sabem tot el que es feia en l'esport, durant la guerra freda, als països socialistes. Tampoc a occident, és clar, però són dues històries diferents.