Opinió

Una mica de dopatge-ficció

Sempre m'he preguntat per què la URSS permetia que la RDA fes el que feia en l'esport

El desem­bre pas­sat, la pri­mera cadena de la tele­visió pública ale­ma­nya (ARD) va eme­tre un repor­tatge en què denun­ci­ava el dopatge mas­siu i sis­temàtic en l'esport rus. El repor­tatge, rea­lit­zat per Hajo Sep­pelt, es titu­lava Secret ofi­cial dopatge. Com Rússia crea els seus ven­ce­dors i incloïa els tes­ti­mo­nis de direc­tius, entre­na­dors i espor­tis­tes que expli­ca­ven com havien ama­gat posi­tius, havien dopat els espor­tis­tes i s'havien dopat, segons fos el cas. El repor­tatge va fer que tant l'Agència Mun­dial Anti­do­patge (AMA) com la Fede­ració Inter­na­ci­o­nal d'Atle­tisme (IAAF) enge­gues­sin sen­gles inves­ti­ga­ci­ons. Dies després, l'AMA es va empor­tar unes 3.000 mos­tres d'espor­tis­tes rus­sos per ana­lit­zar-les als labo­ra­to­ris de Colònia, a Ale­ma­nya. Aquesta set­mana hem sabut que l'Agència Anti­do­patge de Rússia (RUSADA) ha suspès cinc mar­xa­dors, qua­tre d'ells cam­pi­ons olímpics o mun­di­als, per dopatge. No és la pri­mera ni l'última vegada que són san­ci­o­nats, de cop, un bon gra­pat d'atle­tes rus­sos. L'any 2008, set de les millors mig­fon­dis­tes rus­ses ja van ser sus­pe­ses i de tant en tant apa­rei­xen casos aïllats de rus­sos dopats. Com passa amb altres països, tam­poc ens hem d'enga­nyar.

A par­tir del cas rus, però, em sem­bla interes­sant fer una mica de ficció i recor­dar una de les con­seqüències espor­ti­ves de la cai­guda del mur de Berlín i la des­com­po­sició de la URSS: el des­co­bri­ment de dopatge pla­ni­fi­cat i sis­temàtic que es va fer en l'esport de la des­a­pa­re­guda República Democràtica Ale­ma­nya. La RDA, un petit estat de 16 mili­ons d'habi­tants, va ser una de les grans potències espor­ti­ves mun­di­als entre les dècades dels anys setanta i noranta del segle pas­sat. En els Jocs Olímpics i els cam­pi­o­nats mun­di­als i euro­peus riva­lit­zava –i superava de vega­des– amb els Estats Units i la URSS. Quan va caure el mur i es van obrir els arxius de la RDA, inclo­sos els de la poli­cia política, l'Stasi, vam saber amb tots els ets i uts com a la RDA es dopava els espor­tis­tes. La RDA va pagar per tots. Va per­dre i la història l'escri­uen els ven­ce­dors. A l'est va gua­nyar Rússia, hereva de la URSS. Sem­pre m'he pre­gun­tat per què la URSS per­me­tia que la RDA fes el que feia en l'esport. En el ben entès que res del que pas­sava a l'altra banda del teló d'acer es podia fer d'ama­gat dels soviètics. Si a la RDA dopa­ven els espor­tis­tes, per, entre altres coses, gua­nyar els soviètics, com és que la URSS ho dei­xava pas­sar? Pot­ser és que a la URSS feien el mateix –ells amb 290 mili­ons d'habi­tants– i uns pels altres es tapa­ven les ver­go­nyes. I com que a la URSS no es van obrir prou les fines­tres, als arxius de la KGB hi hau­ria –o hi havia– docu­ments com els que es van tro­bar als de l'Stasi.

Només és ficció, però el que està pas­sant ara em referma en el con­ven­ci­ment que no sabem tot el que es feia en l'esport, durant la guerra freda, als països soci­a­lis­tes. Tam­poc a occi­dent, és clar, però són dues històries dife­rents.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)