El pre­si­dent del Barça (i pre­can­di­dat), Josep Maria Bar­to­meu, i alguns mem­bres de la seva junta direc­tiva han asse­nya­lat que les pro­pe­res elec­ci­ons per gover­nar el club es faran durant el mes de juliol. Ho sabem perquè ell mateix ha ini­ciat una gira de visi­tes a mit­jans de comu­ni­cació i penyes exclu­si­ves per expli­car el full de ruta de la seva can­di­da­tura. Que el pre­si­dent del Bar­ce­lona se sot­meti a les pre­gun­tes del peri­o­disme és extra­or­dinària­ment llo­a­ble en un moment en què costa tro­bar diri­gents que donin la cara (el mateix Bar­to­meu ha estat ama­gat durant tot el temps de tem­pes­tes, amb silen­cis ver­go­nyo­sos i comu­ni­cats estil Rajoy inclo­sos). Nosal­tres n'estem encan­tats… tot i que l'evidència que qui parla no és el pre­si­dent, sinó el pre­can­di­dat Bar­to­meu fa que altres socis que aspi­ren al càrrec s'irri­tin. Diuen que és poc ètic i que la com­petència és des­lle­ial. Jo repe­tiré que obrir-se als mit­jans de comu­ni­cació és un excel·lent cos­tum que per­met als socis i segui­dors del Barça, en aquest cas, tenir ele­ments per moure's en els debats del dia a dia, tenir infor­mació per for­mar-se la seva pròpia opinió. Animo tots els aspi­rants a la pre­sidència a exer­ci­tar-ho sense por. I, no cal dir, a tots els mem­bres de qual­se­vol poder. Sense interes­sos. Pel fet pur. Uto­pia, oi?

Diuen Bar­to­meu i els seus com­panys de viatge que fer les elec­ci­ons al juliol afa­vo­rirà els interes­sos del ves­ti­dor, ja que la tran­quil·litat de l'entorn amb aspi­ra­ci­ons viurà i dei­xarà viure. Més enllà dels interes­sos per tan­car l'exer­cici comp­ta­ble, la teo­ria és bona tot i que, un altre cop, el que intenta aquesta junta és arri­bar a final de tem­po­rada amb títols a la but­xaca que els aju­din a seguir diri­gint el club. Algú creu que si les elec­ci­ons s'hagues­sin fet de manera imme­di­ata Bar­to­meu hau­ria tin­gut la més mínima opció de gua­nyar? Però, i si l'equip gua­nya la Cham­pi­ons, per exem­ple, podria ser-ne el ven­ce­dor? Els estats d'ànim, en fut­bol, sumen molt. Estem al davant d'una direc­tiva que viu en mans de la pilota i no pas de la seva gestió. En aquest sen­tit, un ja no sap on és. Per exem­ple, quan el Bar­ce­lona va sig­nar el con­tracte amb Qatar es va obli­gar a jugar un par­tit a l'emi­rat. S'havia de dis­pu­tar el pro­per dia 4 de febrer, però s'ha anul·lat. Per la part espor­tiva, res a dir, és una evidència que molesta… però s'hau­ria suspès si no vivíssim en període elec­to­ral? La fórmula Qatar no és popu­lar, i tots els rivals de Josep Maria Bar­to­meu hi faran cam­pa­nya en con­tra. Es poden gua­nyar unes elec­ci­ons amb aquesta ban­dera? És el moment de començar a posar-hi distància? És el pri­mer gest del divorci?

Anem al fut­bol. Pro­jecte espor­tiu. Molt impor­tant. Tor­nem-hi: diuen Bar­to­meu i com­pa­nyia que les elec­ci­ons seran al juliol per no moles­tar el ves­ti­dor. En fi, cadascú sent la pressió de manera dife­rent, perquè cada situ­ació és par­ti­cu­lar. Hi ha juga­dors que aca­ben con­tracte i estan ner­vi­o­sos; d'altres es plan­te­gen mar­xar a no ser que la situ­ació canviï; fut­bo­lis­tes i exfut­bo­lis­tes sopen i pre­gun­ten a aspi­rants sobre el seu futur; pre­can­di­dats i inter­me­di­a­ris cre­uen con­ver­ses i interes­sos alhora que bus­quen can­di­dats per subs­ti­tuir Luis Enri­que. O algú creu que el tècnic asturià con­ti­nuarà l'any que ve? El pre­si­dent Bar­to­meu ho creu. I el pre­can­di­dat? La resta ho té clar; per a ell depèn, un cop més, de l'èxit de la tem­po­rada. Alte­ren o no el ves­ti­dor tots aquests movi­ments? I el direc­tor espor­tiu? Tot­hom busca el seu. I Bar­to­meu? N'està bus­cant un, com diu, per al que queda de tem­po­rada o per a la seva can­di­da­tura? De moment, el que havia d'arri­bar per subs­ti­tuir Zubi­zar­reta encara no hi és. Aquest el bus­quen (en una comissió sense tècnics) els direc­tius Jordi Mes­tre, Javier Bor­das i Sil­vio Elías. El seu, el del futur, el busca ell. Per cert, amb Johan Cruyff com a objec­tiu de totes les can­di­da­tu­res. De totes.

I del Bar­ce­lona B i del fut­bol de base, lamen­ta­ble­ment, ara per ara no se n'ocupa ningú. Amb l'equip d'Euse­bio en perill després de qua­tre der­ro­tes segui­des i ocu­pant plaça de des­cens, diu­menge pas­sat va començar el Barça B-Recre­a­tivo sense el direc­tiu res­pon­sa­ble a la llotja del Mini. Sil­vio Elias era a la de la Coru­nya veient Messi i com­pa­nyia. És més atrac­tiu, és clar. Segur que més enda­vant s'ompli­ran la boca del plan­ter i la Masia. Espe­rem que tots els pre­can­di­dats tin­guin una mica més de sen­si­bi­li­tat i interès. Amb els temps que cor­ren, el fut­bol de base ha de ser pal de paller del pro­jecte espor­tiu de futur del Bar­ce­lona. I avui està com està.