L'Espanyol ja ho té això. Té cops amagats, i quan menys t'ho esperes treu el cap en la competició de la copa i diu “sóc aquí”. Ja ho va fer l'any 2000 en una temporada complicada amb un canvi d'entrenador pel mig, i també el 2006, brillant en la copa però molt inestable en la lliga fins al punt de no salvar la categoria fins al darrer instant. I aquest any tot fa pensar que hi torna. En una temporada que es presentava d'adaptació i de canvis, amb un entrenador novell i un equip força renovat, resulta que ja ha superat dues eliminatòries i dijous va presentar candidatura en ferm per jugar les semifinals.

Ara feia temps que els seguidors de l'Espanyol no tenien un motiu per inflar una mica el pit, per sentir-se orgullosos del seu equip. I encara que només hagin estat uns quants partits de copa, ja l'han trobat. I és que els aficionats periquitos són agraïts de mena, i amb no gaire cosa ja en tenen prou, conscients potser que les alegries són escasses i que, quan arriben, cal agafar-s'hi ben fort i com sigui. Ara mateix no sé com anirà la setmana que ve a Sevilla. No sé si l'equip blanc-i-blau serà capaç de fer bo l'excel·lent partit de l'anada i tirar endavant l'eliminatòria. Però, passi el que passi, una cosa és clara, aquests jugadors i aquest cos tècnic han estat capaços de recuperar la il·lusió d'uns aficionats que feia temps que la tenien guardada en un calaix, gairebé oblidada. N'hi ha que han passat els últims anys amb resignació i conformisme, esperant temps millors, i n'hi ha d'altres que els han viscut amb un considerable emprenyament, incapaços de veure una mica de llum al final del túnel. I si els aficionats necessitaven una glopada d'aire fresc per recuperar l'autoestima, també podríem dir el mateix del club, de la institució, immersa els últims temps en una espècie de dia de la marmota en què el pa de cada dia són més els diners i les necessitats econòmiques que no pas les qüestions esportives.

No sé quan durarà aquesta il·lusió, però és benvinguda. Segurament, aquest moment no servirà per canviar la dinàmica del club, que amb una bona trajectòria en la copa no en tindrà prou per solucionar els seus maldecaps econòmics, però, com a mínim, servirà per oblidar-los durant un temps i recordar que, per damunt de tot, parlem d'un club de futbol i no d'una entitat financera.